Reformisme i Crisi a Espanya (1902-1917): Alfons XIII, Setmana Tràgica i Gran Guerra

1. El reformisme conservador

El 1902, el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va inaugurar el seu regnat amb la intenció de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola. Els governs conservadors de Silvela-Polavieja i Maura van intentar algunes reformes, però van acabar fracassant, mentre els partits monàrquics (del torn dinàstic) anaven perdent influència i l’oposició s’anava enfortint:

• El republicanisme (va augmentar el seu ascendent electoral amb la creació de la Unió Republicana i el Partit Radical).
• Els grups nacionalistes catalans (varen assolir un ampli triomf electoral al 1907, gràcies a la seva agrupació en una coalició anomenada Solidaritat Catalana).
• El socialisme (PSOE i UGT varen consolidar la seva presència a Madrid, País Basc i Astúries. Pablo Iglesias fou el primer diputat socialista).
• L’anarquisme (mentre que els més radicals defensaven les accions terroristes, altres grups varen fundar la Confederació Nacional de Treball) [varen continuar fraccionats].

La Setmana Tràgica

L’any 1909 es va produir un deteriorament profund de la vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica. L’espurna que va iniciar el conflicte va ser l’oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc. L’aixecament va ser reprimit i la repressió fou desproporcionada. Aquests fets van provocar la repulsa de l’opinió pública i la dimissió del president del govern, Antonio Maura (+LA GUERRA DEL MARROC).

2. El reformisme liberal

A partir del 1910, els liberals van iniciar una experiència reformista. José Canalejas intentà un reforçament del poder civil de l’Estat davant la influència de l’Església Catòlica. També va començar certa descentralització de l’Estat, amb la Mancomunitat de Catalunya (1914), però l’assassinat de Canalejas pels anarquistes (1912) va obrir un període d’inestabilitat que va conduir novament els conservadors al poder (1913).

3. La crisi del 1917

El descontentament polític i social amb els governs dinàstics va esclatar per la conjuntura econòmica creada per la Gran Guerra que va originar un gran moviment de protesta: les forces polítiques d’oposició van exigir la dimissió del govern i la convocatòria de Corts.