Reformisme Dinàstic i Crisi a Espanya (1902-1923)

El Reformisme Dinàstic (1902-1914)

Al 1902, Alfons XIII assoleix la majoria d'edat. Es renoven els líders dels partits dinàstics: conservadors (Antoni Maura) i liberals (José Canalejas). Arriben les influències del regeneracionisme, però es manté el sistema dinàstic i la manipulació electoral.

Govern d'Antoni Maura (1904-1909)

Es creen les "masses neutres", la llei de descans electoral i l'Institut Nacional de Previsió. S'intenta mantenir l'ordre públic amb fortes repressions, com la de la Setmana Tràgica a Barcelona, que provoca la caiguda del govern.

Govern de José Canalejas (1910-1912)

Es limita el poder de l'Església (Llei del Candau), s'aprova legislació laboral per regular el treball femení i es crea la Llei de Mancomunitats (províncies unides amb competències en serveis públics), com a Catalunya el 1914.

Les Forces d'Oposició

a) Republicanisme: Força principal d'oposició, però fragmentada en grups:

• Unió Republicana/Partit Radical (1908): Alejandro Lerroux (anticatalanista i anticlerical).
• Partit Reformista (1910): Melquíades Álvarez.

b) Nacionalismes:

• Catalunya: Lliga Nacionalista (conservadors), Partit Republicà Radical de Lerroux, que governaran la Mancomunitat des de 1914 fins a 1923.
• País Basc: PNB, que crea el seu propi sindicat obrer (Solidaritat d'Obrers Bascos).

c) Carlisme: Al 1909 mor Carles VII. El successor, Jaume de Borbó, divideix el moviment en:

• Partit Integrista (finals s. XIX): Ramón Nocedal.
• Partit Tradicionalista (finals de 1919): Vázquez de Mella.

d) Obrerisme:

• PSOE: Participa en la vida parlamentària, amb el seu sindicat UGT i, des de 1921, el PCE.
• Anarquisme.

De la Setmana Tràgica a la Vaga Revolucionària

Al 1906, Conferència d'Algesires: protectorat francoespanyol al Marroc. Espanya rep el protectorat del Rif (zona muntanyosa del nord d'Àfrica), amb l'obligació de pacificar-lo i organitzar-lo. Espanya té interessos econòmics (explotació de mines), militars (prestigi de l'exèrcit) i estratègics.

Atacs dels rifenys organitzats en cabiles. 1909: Derrota de les tropes espanyoles al Barranc del Llop. El govern decideix augmentar el nombre de soldats amb reservistes.

18 de juliol: S'inicia una mobilització popular a Barcelona. 24 de juliol: Es crea un comitè de vaga (socialistes, lerrouxistes i anarquistes). 26 de juliol: Vaga general que deriva en una revolta popular. L'estat declara l'estat de guerra i envia l'exèrcit.

Conseqüències:

• Forte repressió: 200 exiliats, 1700 detinguts i 5 afusellats (Francesc Ferrer i Guàrdia), amb gran ressò internacional.
• Protestes contra el govern (oposició i crítica internacional).
• Alfons XIII dissol les Corts i traspassa el poder als liberals.

Impacte de la Primera Guerra Mundial

Espanya es manté neutral durant la Primera Guerra Mundial, fet que provoca un gran desenvolupament econòmic gràcies a l'exportació de productes industrials i agrícoles als països en guerra. Els més beneficiats són els industrials bascos i catalans, mentre que les classes baixes pateixen per la pujada dels preus.