La Regència d'Espartero i la Primera Guerra Carlina
1.1. La Primera Guerra Carlina (1833-1840)
Després de la mort de Ferran VII, es va iniciar una guerra civil que, sota la forma d'un conflicte dinàstic, va significar un enfrontament entre absolutistes i liberals.
Els partidaris de Carles, coneguts com a carlins, agrupaven els sectors més tradicionals de la societat (bona part de la noblesa agrària, el clero i la pagesia del nord-est espanyol). La seva aspiració era el manteniment de la monarquia absoluta, dels privilegis de l'Antic Règim, de la propietat senyorial i de la preeminència social de l'Església catòlica. També eren partidaris de la conservació d'un sistema legal que mantingués les lleis particularistes (furs) dels territoris revoltats.
Per defensar els drets d'Isabel II, que només tenia tres anys, la seva mare, Maria Cristina, exercint com a reina regent, va buscar el suport dels liberals. En el bàndol isabelí es van unir:
- Sectors tradicionals: Alts comandaments militars, administració de l'Estat i noblesa cortesana.
- Sectors liberals: Burgesia, classes populars urbanes i pagesia del centre i del sud peninsular.
Els primers van veure la seva unió amb els liberals com l'única manera de frenar el carlisme, mentre que els segons volien establir una monarquia constitucional.
1.2. Regència d'Espartero (1840-1843)
El progressista general Espartero, que gaudia de gran prestigi com a guanyador de la guerra carlina, va ser nomenat regent. Tanmateix, el fort autoritarisme amb què va governar li va fer guanyar l'oposició de bona part del país.
Els incidents més greus es van produir a Catalunya, l'any 1842, arran de la promulgació de mesures lliurecanvistes que perjudicaven la naixent indústria tèxtil. El regent va fer bombardejar la ciutat de Barcelona, però la insurrecció es va radicalitzar amb l'esclat de la Jamancia (1843), una revolta popular de caire democràtic.
El 1843, un pronunciament moderat va obligar Espartero a dimitir. Per no haver de nomenar un nou regent, les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van proclamar reina amb 13 anys.