Regeneracionisme i esteticisme: corrents i objectius (segle XX)

Regeneracionisme i esteticisme

Regeneracionisme o vitalisme

El vitalisme fou un corrent literari nascut de l'obra de Nietzsche, caracteritzat pel paper central de la vida (d'on sorgeix tot). Els seus partidaris creien en l'individualisme de l'artista i sostenien que aquest havia de contribuir a canviar la societat. A Catalunya va coincidir amb el regeneracionisme (ideologia renovadora sorgida de la insatisfacció provocada pel sistema polític), que es traduí en una literatura de caràcter nacionalista.

Propugnaven la regeneració moral, social i política de Catalunya i compaginaren una actitud d'obertura a Europa amb un fort sentiment nacionalista. Hi havia dos grups d'autors:

• Anarquistes i antiburgesos (Jaume Brossa)
• Liberals i conservadors (Joan Maragall i Miquel dels Sants)

Miquel dels Sants Oliver

Miquel dels Sants Oliver —periodista, assagista i poeta regionalista— fou membre fundador de l'IEC i director del Diari de Barcelona i de La Vanguardia. Amb Alcover inicià la recuperació del català a l'inici del segle XX. Alfons XIII l'apartà del govern i, en reforçar el seu maurisme, es distancià de la Lliga Regionalista. El seu catalanisme s'acostà a la política espanyola. Oliver era obert a les novetats culturals.

L'esteticisme o simbolisme

L'esteticisme —o simbolisme— és un corrent literari que, cap a 1880, es desenvolupà al voltant de Baudelaire, Rimbaud, Verlaine i Mallarmé. Consideraven el món com una realitat que els transcendia i postulaven l'art i l'artista com a portadors de valors contraris a la societat materialista.

S'oposaven a la burgesia pel seu rebuig a l'art i a la bellesa. Eren partidaris de l'art per l'art, entès com a religió i recerca de la bellesa ideal. El seu centre d'expressió a Catalunya fou La Vanguardia, i la seva manifestació més important va ser la Tercera Festa Modernista (amb referències com el quadre del Greco i el segon manifest modernista de Santiago Rusiñol).

També es desenvolupà la narrativa i el teatre amb autors com Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual. Aquestes corrents influïren notablement en la cultura catalana.

Objectius comuns

Els corrents compartien diversos objectius i característiques:

• Influències europees i intercanvi cultural.
• Defensa de l'art amb llibertat i de la tensió entre el jo i la societat.
• Proposaven una literatura amb doble vessant: nacionalisme (ànima catalana) i cosmopolitisme (caràcter universal).
• La llengua buscava crear un estil culte i sintètic, sovint amb un llenguatge simbòlic.