El Règim Franquista: Estructura, Pilars i Control Social a Espanya

El Règim Franquista: Estructura i Control Social

Quant a l'estructura de l'Estat, cal dir que els poders de Franco eren absoluts: el general era cap de l'Estat, del Govern i del Partit, i gaudia de poders excepcionals per promulgar lleis. A aquesta estructura de l'Estat i també a la seva ideologia se'l va denominar Movimiento Nacional.

Els Sindicats Verticals i les Corts Franquistes

Un altre gran poder de l'Estat van ser els anomenats Sindicats Verticals, d'estil feixista i bastant semblants als sindicats de Miguel Primo de Rivera. En ells s'integraven alhora empresaris i treballadors. L'Estat controlava tot aquest sistema i era obligatori afiliar-se als sindicats.

També hi havia unes Corts, encara que no tenien res de democràtiques, doncs els seus procuradors eren designats pel dictador entre els membres de FET i de les JONS, els ministres, els alcaldes de les principals ciutats i els alts representants de l'Església. Aquests procuradors no tenien cap poder real, tot i això Franco sempre va insistir a dir que el seu règim era una “Democràcia Orgànica”.

Administració Territorial i Caràcter del Règim

En l'àmbit territorial, a cada província hi havia alhora un governador civil i un altre militar, la qual cosa venia a demostrar el caràcter militar de la dictadura franquista. D'altra banda, el règim franquista va ser complex i variable, una mescla de:

• Dictadura militar a l'estil de les del segle XIX
• Estat feixista
• Monarquia absoluta sense rei

Els Pilars del Franquisme: Exèrcit, Església i Falange

El règim franquista es va sustentar sobretot en tres grans pilars:

• L'Exèrcit: Va ser sempre la columna vertebral del sistema. Els militars van arribar a obtenir alts càrrecs en la política i l'administració (Franco només va tenir problemes amb alguns militars que desitjaven que es restaurés ràpidament la monarquia).
• L'Església espanyola: El seu suport va ser quelcom importantíssim per al règim. L'Església va tenir autèntic poder i privilegis, i el catolicisme es va convertir en l'única religió permesa a Espanya. Així, se sol dir que la dictadura franquista va ser una espècie de “nacional-catolicisme”.
• La Falange: Com ja hem esmentat, encara que al principi va tenir un gran paper dins del règim, amb el temps va anar perdent poder i privilegis.

Control Social i Imposició d'una Nova Mentalitat

Finalment, el règim franquista va acabar no solament amb la llibertat de pensament i expressió. A més, va imposar entre els espanyols una nova mentalitat, conservadora i ultracatòlica: va crear un tipus nou d'home i dona espanyols, caracteritzats per una absoluta falta de llibertat de pensament.

Adoctrinament de la Joventut i Rol de la Dona

Des de ben joves, els nois acudien als campaments i concentracions del Front de Joventuts, on eren adoctrinats fins a convertir-se en persones fidels al règim. Per la seva banda, les dones havien de realitzar una espècie de servei social paral·lel al servei militar dels homes. Aquest servei es realitzava en la Secció Femenina de FET i JONS, dirigida per Pilar Primo de Rivera. Allí eren també degudament instruïdes per ser dones discretes i catòliques, perfectes esposes i mares de “bons espanyols”.

La Família, l'Educació i la Censura

La família era considerada la cèl·lula bàsica del règim: la dona havia de romandre en la llar sotmesa al seu marit. Fins i tot a les escoles es va introduir una nova assignatura: “Formació de l'Esperit Nacional”, impartida per membres de Falange i encaminada a rentar el cervell als espanyols per convèncer-los de les bondats del règim franquista. La censura va estar present en tota la dictadura, especialment fins a la dècada dels seixanta.