El Règim Franquista: Història, Economia i Desenvolupament
El règim franquista
El poder se centrava en el líder, Francisco Franco. Era un home molt conservador pel que fa a les seves ideologies i un personatge singular. Es va aferrar fortament al seu càrrec fins a la seva mort. Es considerava apolític, per sobre dels partits, i sentia odi cap als liberals, comunistes, separatistes, maçons i jueus, entre d'altres.
No hi havia divisió de poders, però existien unes corts franquistes (basades en la família, el municipi i el sindicat) que no tenien gaire utilitat. Hi havia un partit únic i no existia una constitució, sinó que es regia per les set lleis fonamentals.
El franquisme va néixer d'una guerra: la societat es va dividir en vencedors i vençuts. Hi havia una forta repressió, a la vegada que existia una oposició clandestina.
El suport del franquisme es dividia en dos nivells:
- Franquisme sociològic: gent que vivia bé sota el franquisme (centre-dreta).
- Participants en el règim: Falange, exèrcit i catòlics (que realitzaven funcions administratives).
Fases finals del règim
- Fase tecnocràtica (1959-1969): es produeix un canvi en el govern de Franco. S'integren membres de l'Opus Dei per millorar l'economia. A finals de la dècada dels 50, es produeix el «miracle espanyol», en què l'economia experimenta una gran millora. També creix l'oposició al règim, fet que debilita el franquisme.
- Descomposició de la dictadura (1969-1975): a principis dels anys 70, la dictadura perd molta força. L'any 1973, ETA mata el que havia de ser el successor de Franco, el president Carrero Blanco.
El Desarrollismo
L'any 1959 s'aprova el Pla d'Estabilització i d'alliberament. Aquest pla fa que l'economia espanyola creixi considerablement i s'adapti a l'economia mundial. S'adopta el capitalisme en benefici de les empreses.
Existeixen diversos factors de creixement:
- Inversions estrangeres: s'obre l'economia espanyola i entren ingressos i capital estranger.
- Turisme: Espanya s'obre al públic i es converteix en un important destí turístic. El règim, inicialment, estava en desacord amb el turisme perquè els estrangers inculcaven idees diferents als espanyols.
- Emigració: molts treballadors marxen a l'estranger a treballar, fet que fa descendir la taxa d'atur.
El creixement va durar fins al 1973, quan es va produir la crisi del petroli a nivell internacional.