El Règim Moderat d'Isabel II: Constitució, Concordat i Reformes Clau
La Dècada Moderada (1844-1854) a Espanya
Després de la caiguda d'Espartero i que les Corts nomenaren Isabel II reina, els moderats van pujar al poder. Les seves primeres accions van incloure el desarmament de la Milícia Nacional i el restabliment de la Llei d'Ajuntaments.
Les eleccions de 1844 van atorgar la majoria als moderats, que van formar un nou govern presidit per Ramón María Narváez. Aquest govern va ser clau en l'organització de les principals institucions de l'Estat. El règim es va fonamentar en el predomini social, polític i econòmic de la burgesia terratinent. Aquests grups van crear un ordre social que protegís les conquestes de la revolució liberal, però alhora van limitar les llibertats en nom de l'ordre i la propietat.
La Constitució de 1845: Pilar del Moderantisme
El govern moderat va preparar una reforma de la Constitució, que va ser aprovada el 1845. Aquesta recollia les idees bàsiques del moderantisme:
- Sobirania compartida entre el Rei i les Corts.
- Ampliació del poder de l'executiu i disminució de les atribucions del legislatiu.
- La religió catòlica quedava com l'oficial de l'Estat, i es va acordar el manteniment del culte i el clergat.
La nova Constitució mantenia gran part de l'articulat de la Constitució de 1837, sobretot la declaració de drets. A més, un decret de 1845 regulava la llibertat d'impremta i va suprimir el jurat per a aquest tipus de delictes, cosa que significava un major control governamental sobre la premsa. El sufragi era censatari i molt restringit.
El Concordat amb la Santa Seu (1851)
Els moderats van intentar millorar les seves relacions amb l'Església. Així, el 1851 es va signar un Concordat amb la Santa Seu, en el qual s'establia la suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats i la devolució dels no venuts. També es va acordar el finançament del clergat i el culte per part de l'Estat. A canvi, la Santa Seu reconeixia Isabel II com a reina i acceptava l'obra desamortitzadora. A més, es van concedir a l'Església àmplies competències en l'educació, i la religió catòlica es va reafirmar com l'oficial.
La Institucionalització de l'Estat Liberal Moderat
El moderantisme va voler consolidar el nou Estat liberal sota els principis del centralisme i la uniformitat. D'una banda, el govern va endegar la necessària reforma fiscal (Llei Mon-Santillán de 1845), que va propiciar la contribució directa, segons la propietat, sobretot l'agrària. Per a posar fi a la dispersió de lleis de l'Antic Règim, es va plantejar l'aprovació del Codi Penal (1848) i l'elaboració d'un projecte de Codi Civil. D'una altra banda, es va endegar una important reforma de l'administració pública per centralitzar el poder.