Regions fisiogràfiques de Catalunya
Les regions fisiogràfiques de Catalunya
Una regió fisiogràfica és una àrea territorial amb un aspecte homogeni que li proporcionen les característiques del relleu, la vegetació i la climatologia. Així, tenim dues grans regions separades per la línia de 700 mm de precipitació anual: la Catalunya seca i la Catalunya humida.
La Catalunya seca
Es caracteritza per l'escassetat de pluges, ja que no superen els 700 mm de precipitació anual. Els estius són secs i calorosos i els hiverns, secs i temperats. L'aridesa (escassetat d'aigua) augmenta de nord a sud i de la costa cap a l'interior. La vegetació dominant és típicament mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat estival i hivernal. L'alzinar n'és el bosc més representatiu.
Es poden distingir 5 regions dins la Catalunya seca:
La regió de tramuntana
Comprèn la regió del nord de Catalunya que s'estén a banda i banda del Pirineu, des de les Alberes fins a les Gavarres. Es caracteritza per la presència de dues planes litorals, el Rosselló i l'Empordà, separades per la serra de les Alberes, amb un màxim de 900m d'altitud. El tret més característic és la tramuntana, un vent del nord, fred i sec. La vegetació és típicament mediterrània amb boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i alzina surera. Els nuclis de població formen una xarxa regular a les dues planes de la costa.
La regió litoral
Comprèn les serralades i les depressions des de les Gavarres fins al riu de la Sènia. Dominen la regió les muntanyes mitjanes (400-800m) i els rius d'escàs recorregut i règim torrencial. El clima és més calorós i sec cap al sud. La vegetació és mediterrània, amb boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i d'alzines. Els nuclis de població i d'indústries es concentren a les depressions i a les petites planes litorals. És la regió més poblada de Catalunya i també la que té més densitat de vies de comunicació.
L'altiplà central
Comprèn el sector de la Depressió Central situat entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. El paisatge està dominat pel relleu de formes tabulars i les costes. La major part de la regió presenta unes altituds mitjanes (400-1.000 m). Els rius hi ha excavat conques d'erosió on s'ha concentrat la població i les activitats humanes. El clima presenta una major oscil·lació tèrmica que a la regió litoral i menys pluviositat. La vegetació característica són els boscos de pi blanc i els matolls. Els nuclis de població importants i les indústries es localitzen a les vores dels rius. La densitat de població és mitjana.
El Prepirineu
Comprèn el conjunt de serres muntanyoses al sud del Pirineu axial estructurades en dues alineacions muntanyoses i una depressió interna. Les altes muntanyes (1.700-2.700 m) i les valls encaixades dominen el paisatge. El clima, caracteritzat per temperatures fredes a l'hivern i força elevades a l'estiu, oscil·la entre el clima mediterrani d'alta muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana o baixa. La vegetació dels vessants assolellats presenta boscos de pi blanc, roures i alzines, mentre que als vessants humits hi ha boscos de roure, faig i pi negre. Els nuclis importants de població es localitzen a les riberes i al fons de les valls més ben comunicades.
La regió continental
Comprèn les terres interiors i planeres de Catalunya, formades per l'acumulació dels sediments aportats pels rius pirinencs i situades a poca altitud (200-400 m). Com que la influència de la Mediterrània hi arriba molt atenuada per l'efecte pantalla de les serralades litorals, el clima és extremat, amb estius xafogosos i hiverns freds amb força gelades i dies de boira a causa de la presència d'aire fred. Les pluges són molt escasses (de 300 a 450 mm de precipitació anual). És l'única regió fisiogràfica que presenta una vegetació estepària. Els principals nuclis de població es localitzen a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.