Registres Lingüístics i Variació del Català: Guia Completa

Tipus de Registres Lingüístics

Els registres lingüístics són les diferents maneres d'utilitzar la llengua segons la situació comunicativa, el tema, el canal i la intenció.

Registre Col·loquial (Informal)

Es tracta del registre lingüístic més freqüent en les situacions comunicatives i, per tant, el tema va lligat a la vida ordinària. El canal acostuma a ser oral i el text s’elabora al mateix moment de la parla. Pel que fa a la intenció comunicativa, el registre col·loquial es caracteritza per la subjectivitat. Pel que fa al grau de formalitat, s’associa generalment a situacions comunicatives en què no hi ha grans distàncies socials entre els interlocutors i usa la segona persona. N'hi ha de dos tipus: el familiar i el vulgar.

Registre Científic o Tècnic (Formal)

Va associat a la divulgació escrita. Té un objectiu que afavoreix un caràcter impersonal i l’ús de mots monosèmics (amb un sol significat). En el discurs científic hi ha un clar predomini de la funció referencial, cosa que exigeix l’ús de la terminologia específica. La claredat i la senzillesa han de ser característiques permanents. Han de ser textos molt correctes.

Registre Literari (Formal)

Predominen una voluntat estètica i un propòsit subjectiu. Per assolir aquests objectius, l’autor explota al màxim les possibilitats expressives que li ofereix la llengua: figures retòriques, recuperació d’arcaismes, etc.

Registre Publicitari

És un registre absolutament condicionat per la pretensió d’incidir en la voluntat dels hipotètics usuaris, votants, etc. Els creadors publicitaris tendeixen a utilitzar diferents estratègies per singularitzar el seu producte.

Registre Jurídic i Administratiu (Formal)

Està relacionat amb el món de l’administració i el judicial (lleis, etc.). Tradicionalment s’ha caracteritzat per una sintaxi enrevessada i una retòrica arcaïtzant, fet que dificultava força la comprensió dels textos legals.

La Variació Social del Català (Diastràtica)

Per estudiar la variació social de la llengua catalana, podem tenir en compte aspectes com ara l’edat, el sexe, l’estatus social o la professió. Per abordar la variació social del català, s’ha de plantejar la diferència entre les varietats culturalitzades i no culturalitzades, i l’ús d’un codi interferit o no interferit.

• Varietats Culturalitzades i No Culturalitzades

  Aquesta distinció té a veure amb el domini de l’estàndard com a varietat comuna legitimada i institucionalitzada com a vehicle de comunicació supradialectal.

• Codi Interferit i No Interferit

  La història de les terres catalanes ha determinat que la influència del castellà o del francès pugui detectar-se en diferents graus en alguns usos lingüístics catalans.

Dialectes Socials Diferenciats

Es poden identificar dos dialectes socials clarament diferenciats:

• Parlar bleda: no distingeix la vocal neutra, ni la"" i"" oberta i tancada.
• Parlar xava: presenta unes característiques similars al parlar bleda, però conté més castellanismes.

L'Argot

L’argot és el parlar propi d'un determinat esport, una colla castellera, els estudiants, etc. És un argot que, si no el practiques, no l'entens. Es caracteritza per l'ús de paraules determinades, l'escurçament de paraules, etc.

Variació Geogràfica (Diatòpica)

Les diferents modalitats que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic. Els dialectes són el conjunt de modalitats d’una llengua que es parlen en un territori. Tot sistema lingüístic és alhora llengua i dialecte.