Narváez declara Isabel major d'edat als 13 anys i la casen amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó.
Es promulga la Constitució de 1845, de caràcter molt moderat, on la sobirania és compartida entre la Reina i les Corts (no hi ha sobirania nacional).
Comença la construcció de l'Estat espanyol: molt centralista i amb la divisió provincial de Javier de Burgos (1836).
Aparició del governador civil: representant de l'Estat a cada província.
Creació de la instrucció pública: primària (per a tots els ciutadans), i secundària i universitat (només per a les classes mitjanes).
Comença la redacció del Codi Penal (1848-1896).
Creació de la Guàrdia Civil.
Reforma monetària i fiscal de Mon (sistema d'impostos).
Es crea el Pla de Carreteres (per evitar bandolers).
Relació amb l'Església: el 1851, es firma el Concordat amb la Santa Seu. Els punts clau inclouen:
El retorn de les terres no venudes (desamortització).
El *culto y clero* (l'Estat paga un sou a cada capellà).
L'exclusivitat de l'Església en sanitat, beneficència i educació.
La declaració de l'Església Catòlica com a única religió oficial a Espanya.
Segona Guerra Carlina (1848-1849)
Els liberals guanyen als carlins.
Bienni Progressista (1854-1856)
Espanya entra en una forta crisi econòmica i s'enfronta a tres problemes principals:
La intromissió de la Corona en assumptes d'Estat.
La ingerència de l'exèrcit en la política (si no els agrada alguna cosa, fan pronunciaments).
El falsejament de les eleccions (caciquisme).
La Vicalvarada (1854)
Pronunciament del general O'Donnell, que destitueix Narváez i redacta el Manifest de Manzanares (de caràcter liberal progressista).
El president serà Espartero i el primer ministre O'Donnell.
Formen un partit de la Unió Liberal.
Accions de govern:
Llei General de Ferrocarrils (1855): creació d'una xarxa radial amb vies amples.
Desamortització de Madoz (1855): es desamortitzen els béns comunals (terres del poble que servien per pagar despeses públiques), i els ajuntaments perden la seva independència econòmica.
Llei de Societats Anònimes: es permet la creació de societats anònimes capitalistes (S.A.).
Govern Moderat/Liberal d'O'Donnell (1856-1868)
O'Donnell liberalitza la Constitució (1845): incrementa l'autonomia dels ajuntaments, reforça el poder judicial i la llibertat de premsa.
Fins al 1866, O'Donnell disposava de molts recursos, però els va malgastar en tres guerres:
Guerra de la Cotxinxina (1858-1862) amb França.
Guerra amb Mèxic (1862) per salvar l'emperador.
Guerra d'Àfrica (1859-1860), amb batalles com Tetuan, Wad-Ras i Castillejos, on destaca el general Prim.
Crisi de Subsistència (1866)
Després de 1866, la crisi s'aguditza i la situació autoritària provoca:
Pacte d'Ostende: una reunió entre els grups opositors a la Reina (el Partit Progressista i el Partit Demòcrata) amb l'objectiu de destituir-la.
El 1867, el partit d'O'Donnell s'uneix al Pacte d'Ostende.
