El regres del Moderantisme i el Criss Polític (1856-1868)
El regrés del Moderantisme i el Criss Polític (1856-1868)
Es caracteritza per la tornada al conservadorisme, per la marginació i persecució dels liberals progressistes i pel control dels mitjans mitjançant la Guàrdia Civil, l'Exèrcit i els caciques locals. Davant d'aquesta política conservadora, augmentaven els desitjos del poble d'accedir a més drets i llibertats; i, entre els intel·lectuals, triomfaven les idees democràtiques i republicanes. Les primeres organitzacions obreres a Espanya (sindicats i partits polítics) mobilitzaven el proletariat contra els empresaris i els polítics.
En aquest context es van reunir a la ciutat belga d'Ostende un selecte grup de polítics demòcrates i liberals progressistes, alguns d'ells a l'exili, a causa de les persecucions de Narváez, i van pactar (Pacte d'Ostende, de 1866) una gran sublevació per derrocar Isabel II, a qui s'acusava de sostenir governs burgesos i impopulars.
Explica els elements fonamentals del sistema polític ideat per Cánovas:
El sistema polític de la Restauració va ser ideat pel líder conservador Antonio Cánovas del Castillo. Els dos elements fonamentals del sistema que va idear són: el sistema bipartit i el «turnisme» o torn pacífic.
Sistema bipartit
Els partits polítics han de ser un instrument al servei de la monarquia. Per a això és necessari formar nous partits que superin l'etapa del Sexenni i formin un mur de contenció davant dels radicalismes republicans i els carlins. Finalment s'imposa un sistema bipartidista, semblant al britànic, dominat pels partits Conservador, liderat per Cánovas, i Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta.
El «turnisme» o torn pacífic
En aquest element es plasma el sistema bipartidista, i constitueix un dels trets essencials del període de la Restauració. La pràctica del turnisme es feia mitjançant la manipulació electoral (pucherazo), és a dir, mitjançant la falsificació dels resultats electorals. Aquest frau continu permet parlar d'una democràcia purament formal o «sistema liberal sense democràcia». En aquesta falsificació electoral hi tenien un paper decisiu els caciques locals i comarcals, així com els governadors civils provincials, a més del suport de la Corona i de les elits dels partits dinàstics.