Reis Catòlics: Unió Dinàstica, Expansió i Estat Modern
La Creació de l'Estat Modern: Reis Catòlics
La Unió Dinàstica de Castella i Aragó
El matrimoni d’Isabel de Castella i de Ferran d’Aragó, hereus de les dues corones més importants de la península, va donar origen a un nou centre polític quan accediren al tron, anomenat la Monarquia Hispànica.
S’ha d’entendre la unió dinàstica com la unió de dues corones, en la qual cada regne va continuar regint-se per les seves pròpies lleis i institucions. D’aquesta manera, es va configurar un Estat plural integrat per uns territoris que només tenien en comú una mateixa monarquia.
La paraula “Espanya” es referia a l’associació de tots els pobles de la Península Ibèrica, però no tenia un significat polític. Per això, els Reis Catòlics no feien servir la denominació de Reis d'Espanya, sinó la dels diferents regnes que integraven la Corona. Les lleis, la moneda i les institucions van romandre diferenciades, i les fronteres entre els diferents territoris obligaven al pagament de drets sobre les mercaderies.
En la nova monarquia, les lleis i les disposicions reials eren signades pels representants dels dos regnes, i les institucions de les quals es va jurar lleialtat mútua. La diferència de pes territorial, demogràfic i econòmic a favor de Castella va originar una castellanització creixent de la monarquia i un descens del pes polític de la Corona d'Aragó al llarg dels segles XVI i XVII.
L'Expansió Territorial i la Política Exterior
La Unificació Peninsular
Unides ambdues corones, els Reis Catòlics coincidien en la necessitat de complementar la unificació territorial dels regnes hispànics per consolidar un Estat fort que pogués expandir-se fora de la Península.
- Castella, amb l’ajuda aragonesa, va obrir novament les hostilitats contra el darrer reducte musulmà de la Península, el Regne de Granada, que fou definitivament annexat a la Corona l’any 1492.
- Ferran d’Aragó, després de la mort de la reina Isabel, va incorporar Navarra a Castella l’any 1515, però aquest territori va conservar la seva autonomia i les seves institucions.
La Política Matrimonial i les Aliances
Els Reis Catòlics van dedicar grans esforços a la política exterior. Els interessos de Castella s’orientaren cap a l’Atlàntic i els d’Aragó cap al Mediterrani. Van dur a terme una intensa política matrimonial mitjançant la formació d’aliances amb diferents regnes europeus:
- Imperi Alemany: casant la filla i hereva, Joana, amb Felip, fill de l’emperador Maximilià.
- Anglaterra: casant una altra filla, Caterina, amb el futur monarca Enric VIII.
- Portugal: a través d’un complex procés dominat per la signatura de diferents tractats, i per les filles dels Reis Catòlics, Isabel i, posteriorment, Maria, amb el rei de Portugal, Manuel l’Afortunat.
L'Expansió al Mediterrani i el Nord d'Àfrica
L’habilitat diplomàtica del rei Ferran va permetre la recuperació dels territoris del Rosselló i la Cerdanya (Tractat de Barcelona, 1493), que el seu pare, Joan II, havia cedit al rei de França. Posteriorment, es va organitzar un exèrcit poderós que va vèncer els francesos sobre Nàpols (1504).
A partir del 1505, per frenar el progrés musulmà al Mediterrani, van portar a terme una intensa activitat de conquestes, que assegurà el domini de la costa d’Àfrica. Aquestes conquestes inclouen:
- Melilla (conquerida l’any 1497)
- El Penyal de Vélez de la Gomera
- Orà
- Bugia
- Trípoli
La Conquesta de les Illes Canàries
El suport dels comerciants andalusos va permetre l’ocupació definitiva de les Illes Canàries, un procés que s'havia iniciat uns anys abans. L'any 1496 es va completar el control de l’Arxipèlag amb la conquesta de Tenerife.