Els Reis Catòlics i la Unió Dinàstica

1. La construcció de l'estat modern: la unió dinàstica Amb el matrimoni dels dos cosins, Ferran d'Aragó, fill i hereu de Joan II, i Isabel de Castella, el 1469, germana i hereva d'Enric IV, s'inicia el que serà la unió dinàstica, és a dir, les dues corones peninsulars tindran els mateixos monarques. És ben cert que, legalment, cadascun d'ells serà sobirà en el seu territori: Isabel I serà nomenada reina propietària de Castella, i a Aragó regnarà Ferran exclusivament; tot i això, Ferran dirigirà la política exterior i compartirà amb la reina àrees de poder a Castella. La previsió era que el seu hereu fos el mateix per ambdues corones, com així va ser. Recordem el conegut lema: "Tanto monta, monta tanto". Amb tot, Isabel I preservarà gelosament l'hegemonia de Castella. El títol de "Reis Catòlics" els fou atorgat a Ferran i Isabel pel papa Alexandre VI, el 1496. La unió dinàstica no comporta en absolut la fusió dels diferents regnes, cadascun d'ells conservarà les seves lleis, furs i institucions pròpies; ni tan sols van desaparèixer els peatges pel trasllat de mercaderies d'un territori a l'altre. Un fet trascendental va ser que el descobriment, conquesta i colonització d'Amèrica fou atorgat en exclusiva a Castella i un port, Sevilla, va tenir el monopoli per comerciar amb el Nou Món (dret ampliat a Cadis amb els imperis colonials, el poder polític i econòmic passava del Mediterrani a l'Atlàntic. La situació diferent d'ambdues corones, determinà que l'hegemonia peninsular quedés a Castella, que acabada la Reconquesta donava mostres de gran vitalitat i de voler expandir-se, mentre s'iniciava el declivi de la corona aragonesa, tret de València, que experimentà un ressorgiment en el segle XV.

El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos consells i corts

2. El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos consells i corts La política dels Reis Catòlics dirigida a consolidar l'autoritat reial i restaurar la pau a Castella el més poblat dels regnes, després de les guerres que havien tingut lloc per la successió. Les institucions creades pels monarques foren: Santa Hermandad, el seu paper era acabar amb els malfactors, culpables de delictes com assassinat. La Hermandad tenia funcions executives, i també judicials; els càstigs eren severos i la pena de mort era habitual. Va tenir l'efecte de fer disminuir notablement els actes delictius, que s'havien convertit en un problema greu, però amb el temps, la Hermandad va anar perdent atribucions. Consell de Castella, era l'òrgan central de govern de Castella, assessorava els reis en els afers d'estat. Els Reis Catòlics van apartar-ne la noblesa per col·locar-hi els homes més capacitats. La burocràcia augmentà de manera notable. Consell d'Aragó, creat per tractar els assumptes d'aquella corona, deriva de la cúria real de l'edat mitjana. Les Corts van permetre a la Corona prescindir de les Corts, les quals foren convocades en escasses ocasions. Les viles senyorials van continuar amb el sistema que ja tenien. Les reials audiències, creades al segle XIV, tenien funcions de justícia, es va reorganitzar la de Valladolid i es crearen les de Granada i Galícia. La Santa Inquisició, creada al segle XIII per reprimir l'heretgia i la bruixeria, va ser restaurada pels Reis Catòlics a Aragó i a Castella; anava adreçada especialment contra els jueus convertits al cristianisme que continuaven practicant el judaisme. Practicava la tortura, com la major part de tribunals en aquell temps; els reus convictes condemnats a mort eren entregats al poder civil per a la seva execució. A la Corona d'Aragó es van mantenir les institucions tradicionals, però es nomenaren lloctinents, després virreis, com a representants del rei.