Relació filosòfica entre Descartes, Spinoza, Leibniz i Kant
La relació entre Descartes i altres autors
Descartes, l'iniciador de la filosofia moderna pel fet d'abandonar la visió ingènua de la realitat que havia dominat des de la filosofia grega fins a l'escolàstica, estableix que el coneixement serà de les idees i no de les coses. Amb la modernitat, les idees són concebudes com a objecte de pensament.
El problema de la comunicació de les substàncies
L'autenticitat del món ideal i la conseqüent falsedat del món sensible no constituïa cap problema en la filosofia clàssica. Amb Descartes, el problema apareix en intentar relacionar pensament i realitat exterior, en tractar de comunicar dues substàncies: res cogitans i res extensa. Partint d'una realitat subjectiva, ha d'eixir-ne a tal d'extreure l'existència d'un món real, fins i tot la del propi cos.
Evolució del concepte de substància
- Spinoza: Reelaborarà el concepte de substància cartesià i l'aplicarà només a Déu, l'única substància. El pensament i l'extensió seran dos dels atributs que nosaltres coneixem entre els infinits atributs que té l'única substància. Spinoza resol el problema cartesià de la disgregació: si cada cosa és alhora "cosa" i "idea", no ens cal preguntar-nos com actuen les coses sobre la ment.
- Leibniz: Trencarà tant amb el dualisme cartesià com amb el monisme d'Spinoza; les substàncies són múltiples i entre elles hi ha una harmonia preestablerta.
El projecte d'unificació de les ciències
Tots tres autors compartiran el projecte d'unificació de les ciències i la importància del mètode matemàtic.
La crítica de Kant al racionalisme
Kant va fer una crítica a la metafísica, denunciant que, com a coneixement especulatiu de la raó, ultrapassaven l'experiència mitjançant mers conceptes. Les categories no poden ser aplicades a objectes que transcendeixen l'experiència. Tanmateix, no tot prové de l'experiència: els empiristes han oblidat que és el subjecte qui estableix les condicions de possibilitat perquè es produïsca aquesta experiència. La determinació de quines siguen les condicions que facen possible el coneixement serà la tasca duta a terme a la Crítica de la Raó Pura.
El mètode cartesià
El que caracteritza Descartes és el seu ideal de deduir, a partir de principis certs, clars i indubtables, un sistema de veritats que ens proporcione una informació precisa del que és el món, les realitats de les coses i l'home. L'ús d'un mètode correcte podria fer de la filosofia una ciència.