Som integradors de la cultura: Assimilem novetats d’altres cultures (multiculturalitat, interculturalitat...).
Som transformadors de la cultura: És un procés inesgotable. La cultura no es trenca ni es fragmenta; la cultura canvia, s’enriqueix, dialoga i evoluciona.
Som transmissors de la cultura: Necessitem la cultura per viure i millorar la vida. D'aquí ve la gran importància de l’educació.
Conseqüències de la nostra relació amb la cultura
Ens realitzem en l’hàbitat de la cultura. És el nostre medi natural.
La cultura és la profunda singularitat de l’home com a ésser viu.
La cultura és la gran potència per a la humanització. Ara bé, cal garantir el procés. Naixem homes i dones per tal d’arribar a ser humans. El procés no està garantit.
L’educació té la gran responsabilitat de copsar i transmetre la cultura amb vistes a un perfeccionament (humanització) individual i col·lectiu. L’acció educativa (i, per tant, l’escola) és la gran còmplice de la cultura.
L’ésser humà es constitueix en realitat dialògica i dialèctica amb la cultura perquè no queda "assimilat" o "enganxat" de manera radical a una determinada cultura. La insatisfacció, és a dir, la carència, el motiva a cercar altres realitats culturals diverses.
Models de societat en relació amb la cultura
Monocultural: Articulació o estructuració d’una societat al voltant d’una sola cultura.
Pluriculturalisme o multiculturalisme: Estructuració d’una societat al voltant de diverses cultures. Coexistència "aïllada, segmentada i independent" de diverses cultures en el si d’una societat.
Interculturalisme: Estructuració d’una societat al voltant de diverses cultures que entren en contacte, xoc o trobada (interacció).
Possibles resultats de la interculturalitat
Assimilació: Una cultura preferentment "guanya", és a dir, és la dominant.
Segregació: Una o diverses cultures queden bàsicament separades (considerades de segona categoria).
Mestissatge cultural: Es produeix una barreja; es conserven elements anteriors i n’apareixen de nous fruit de l’encaix.
Integració: Les cultures conviuen, intercanvien (interactuen) i, especialment, es reconeixen com a participants del teixit social i cultural amb el mateix rang. És el concepte contrari a l’homogeneïtzació.
