Les relacions industrials segons Dunlop
En quin entorn sorgeixen les relacions laborals o «relacions industrials»?
Sobre la base que el món camina irreversiblement cap a la industrialització -la tesi de la convergència-
Dunlop arranca en el prefaci del seu llibre, escrit el 1958, assenyalant que tota comunitat que s’industrialitza produeix obrers i empresaris i que entre els uns i els altres es produeix
un entramat de relacions que no és independent de l’acció de l’estat; és a dir, reconeix que les societats industrials donen lloc a relacions industrials, definides «com el compleix
d’interrelacions entre empresaris, obrers i organismes del govern» regulades per normes
Quines propostes fa Dunlop sobre els sistemes de relacions industrials? Dunlop considera que qualsevol sistema de relacions industrials està format per tres classes d’actors,
els empresaris i els seus representants, els assalariats i algun dels seus portaveus i els organismes governamentals; en segon lloc, que dóna lloc a un complex de normes
procedimentals i substantives que té com a finalitat governar el centre de treball i la comunitat laboral; i, en tercer lloc, es fonamenta en una ideologia compartida
és a dir, en un conjunt de conviccions respectades pels actors, que defineixen el seu paper, la seva posició i la seva representació de manera compatible.
Així, doncs, actors, normes i ideologia estructuren els sistemes de relacions industrials que es veuen afectats al seu entorn per un entorn en què
es distingeix tres contextos o aspectes. Les normes construïdes pels actors són col·locades al centre de la seva anàlisi.
Dunlop suposa que els actors d’un sistema de relacions industrials experimenten les pressions d’un entorn en què distingeix tres contexts
interrelacions: el tecnològic, l’econòmicofinancer i el jurídicopolític.
Quines aportacions fa Dunlop?
En primer lloc, l’èmfasi a considerar les normes que regulen el centre de treball i
la comunitat laboral com el nucli substantiu de les relacions laborals en la indústria, no sols és difícilment rebatible
mentre normes de distints tipus impregnen el món de l’ocupació i del treball, sinó que també suposen un distanciament
respecte d’allò que constitueix el focus analític de dos autors de referència obligada en l’àmbit de les ciències socials
del treball, Taylor i Mayo, que centren l’atenció en els factors que augmenten el rendiment laboral dels treballadors.
En segon lloc, la consideració de les limitacions de caràcter tècnic, econòmic i polític que imposa l’entorn implica un trencament amb la concepció de l’empresa
com a unitat tancada vàlida en si mateixa per a la seva observació i estudi.
En tercer lloc, davant una visió restrictiva de l’empresa, o de la unitat productiva, com a suma d’individus o de grups informals, Dunlop els reconeix al costat
de les organitzacions formals que els agrupen i defensen diferencialment, amb la qual cosa dóna entrada als sindicats.