Relacions interespecífiques i competència biològica

1. Relacions interespecífiques

Són les relacions biòtiques que s’estableixen en una comunitat entre individus d’espècies diferents. Tenen com a finalitat obtenir aliment, protegir-se, desplaçar-se i ajudar-se durant la reproducció.

Les relacions interespecífiques poden classificar-se en funció de les conseqüències que tenen per a aquestes espècies. Les més importants són:

A) Competència

És la relació entre individus d’espècies diferents (interespecífica) o de la mateixa espècie (intraespecífica) quan conviuen en un mateix lloc i tenen necessitats similars.

Competència interespecífica

Principi d’exclusió competitiva: si dues espècies tenen les mateixes exigències ambientals, no es poden presentar en el mateix lloc, ja que l’espècie que sigui més eficient en utilitzar o controlar el recurs eliminarà l’altra espècie.

• Cas 1: l’espècie que creix més ràpidament utilitzarà primer el recurs.
• Cas 2: la que es reprodueix més lentament utilitzarà millor el recurs i és la que, a la llarga, sobreviurà.

Competència intraespecífica

Es dona quan els recursos escassegen:

• La població es reparteix el recurs.
• Els individus competeixen de manera directa pel recurs, de manera que només els més forts seran els que hi tindran accés i podran perpetuar l'espècie.

B) Depredació

És el consum total o parcial d’un organisme (presa) per un altre (depredador).

Impacte de la depredació

Tendeix a eliminar els individus pitjor dotats, malalts, molt joves i vells. La població de la presa rep un benefici indirecte, ja que així s’eviten els inconvenients derivats de l’excés de la població.

Si el depredador desapareix, sempre hi ha una espècie que és més competitiva i desplaça les altres. La depredació controla el nombre d’individus d’una comunitat i manté la diversitat d’espècies.

C) Parasitisme

Un individu surt beneficiat (el paràsit) i l'altre surt perjudicat (l'hoste). A diferència de la depredació, on la presa mor, en el parasitisme el paràsit no mata l'hoste, sinó que se n'aprofita robant-li part dels nutrients que té.

Exemples d'espècies paràsites són els cucs intestinals, el vesc, els polls o les paparres.

El vesc (Viscum album) és una planta paràsita d'arbres, com ara el pi. El vesc introdueix les seves arrels en una branca de l'arbre d'on extreu saba bruta per poder fer la fotosíntesi.