Relacions Interespecífiques i Dinàmica de Poblacions
Relacions entre els éssers vius i el medi
1.- Interespecífiques
d) Comensalisme
Un individu s'aprofita d'un altre d'una altra espècie, però no li provoca cap perjudici. El peix rèmora o els peixos pilots amb taurons, mantes, cetacis o tortugues. La presència de l'espècie acompanyant és aparentment indiferent per al depredador al qual acompanya, mentre que a la inversa la relació proporciona protecció i restes d'aliment a l'espècie acompanyant.
Alguns crancs rojos s'alimenten de les restes de menjar de les morenes.
e) Mutualisme
Associació entre dues espècies que es beneficien mútuament. Ambdues, però, poden sobreviure per separat. Només es dóna si les condicions del medi afavoreixen les dues espècies, ja que si no una passa a ser paràsita de l'altra.
Endemisme
Qualsevol categoria taxonòmica que viu exclusivament en un territori.
Brassica balearica o col borda és un endemisme exclusiu de Mallorca. Viu a la Serra de Tramuntana ocupant les escletxes de les parets rocoses de la part alta de la muntanya, generalment a llocs ombrívols.
d) Simbiosi
Quan el mutualisme és obligatori per a la supervivència d'ambdues espècies parlem de simbiosi. Ex: actínia-bernat ermità
2.- Intraespecífiques. Dinàmica de poblacions
Organització de la població
- Aïllament: individus de la mateixa població ocupen i marquen un territori per impedir que altres individus de la mateixa espècie l’ocupin i així eviten competir pels recursos. Es mostra indiferent a individus d’altres espècies que no comparteixen els mateixos hàbits alimentaris.
- Grups familiars: progenitors + descendents. Els grups poden ser monògams o polígams. La unió pot ser temporal fins que els descendents són autosuficients o permanent.
- Agrupacions: algunes espècies viuen en grup (gregaris) el que facilita certes activitats (caça, vigilància, reproducció, emigració). L’agrupació pot ser temporal (migració, reproducció) o permanent (ovelles, pingüins...).
- Colònies: agrupacions d’individus molt organitzats on cada membre té una funció. Abelles.
Dinàmica de dispersió
Està caracteritzada pels moviments dins de la població i la migració.
- Els moviments dins de la població es realitzen en l'espai ocupat per ella. Per exemple, l'expulsió de cries del nucli familiar.
- La migració es produeix quan una població o part d'ella abandona o colonitza un espai:
- Emigració o l'abandó definitiu de l'àrea per ocupar una altra on existeixen condicions adequades.
- Immigració o l'ocupació d'una altra part de l'àrea, on ja existeix l'espècie, generalment per l'augment de densitat.
- Permigració quan només passen per l'àrea sense ocupar-la.
- Invasió o l'ocupació d'una nova àrea on abans no es trobava.
- Translocació o l'abandó total d'un àrea.
Dinàmica de densitat
Densitat = Nº individus/unitat de superfície o volum.
És la variació en la concentració dels individus d'una població en una àrea determinada.
Els canvis de densitat en l'espai poden ser graduals, oferir determinades zones de fluctuació causades pel clima, l'orografia (vessants, planícies), el sòl, la vegetació, l'equilibri tròfic, etc.