Relacions semàntiques i text expositiu en la literatura catalana

Llengua i literatura5,79 KB

Relacions semàntiques

sinonimia: relació entre 2 paraules amb mateix significat.

total: 2 o més paraules que els correspon un signe únic. ase/ruc

parcial: Paraules de significat semblant però diferent en algun matís (s'intercanvien en alguns contextos) carrera/cursa

Polisèmia: paraula amb 2 o més significats a la mateixa entrada del diccionari. fulla

Antonímia: relació entre 2 o més paraules amb significat oposat

segons forma: gramaticals: mateix lèxic però s'afegeix sufixos lèxics: diferent lèxic

segons significat: gradació: termes intermedis acceptació d'un terme implica l'altre (si aproves no suspens) un terme implica existència de l'altre (comprar/vendre)

Text expositiu

definició: finalitat informar sobre tema/idea (clara, precisa, objectiva, ordenada)

sovint en àmbits acadèmics

estructura: plantejament: obre tema i W7 característiques generals. desenvolupament: exposició clara i ordenada de la informació (1 paràgraf, 1 idea) cloenda: tancament breu i en forma de conclusió

característiques: objectiu, presentació indirecta (3a persona singular, 1a persona plural) oracions subordinades, dades il·lustratives, exemples, citacions

organització d'idees: seguit d'idees, 1 idea = 1 paràgraf, connectors, hi ha idees principals i secundàries

títol/fotos i gràfics/lèxic específic/dades objectives/subtítols

Literatura Catalana

El renaixement: Moviment en què culmina l'esperit humanístic, la curiositat científica, va haver un reforçament de la civilització, les arts, els estudis i l'activitat humana.

Pere Serafí (lo grec): Pintor i poeta, va introduir a Catalunya formes noves de poesia italiana (sonet) influït per Ausiàs March

Joan Pujol: Poema èpic de batalla lepantina

Joan Timoneda: Valencià, va crear cançons bilingües de caire popular

Barroc s. 17: Segle d'or de la llengua castellana. Per això, els qui escrivien en català s'inspiraven en poetes castellans

Característiques: Ornamentació, sintaxi complexa, recursos retòrics, jocs de paraules i plaer estètic

Francesc Vicent Garcia: clergue amb sobrenom rector de Vallfogona. Escrivia poesies amb burla i sàtires i de temàtica escatològica

Francesc Fontanella: poeta i dramaturg. S'inspirà en Garcilaso de la Vega. Va escriure Amor i firmeza i Porfía y lo desengaño

Il·lustració s. 18: la guerra de successió al tron d'Espanya va acabar amb la victòria de Felip V després de la caiguda de Barcelona al 1714. El castellà va començar a ser important com a llengua oficial de l'administració.

Il·lustrats: mètode científic i desenvolupament de l'esperit crític contra el dogmatisme i l'obscurantisme.

Potenciació d'estudis sobre història, dret i llengua

Bladiri Reixac: Instruccions per a l'ensenyament dels infants

Pau Ballot: Gramàtica i apologia de la llengua catalana

Joan Ramis: autor de 3 peces teatrals

Rafael d'Amat i de Cortada "Baró de Maldà": calaix de sastre

Literatura Popular

Conjunt de gèneres orals creats pel poble per expressar vivències

Característiques: autor anònim, transmès oralment, vers i cantada, llenguatge col·loquial, directe, realista, construcció senzilla

Construccions Determinades

cd determinat: es substitueix per pronoms febles: el, la, els, les

cd indeterminat: es substitueix per pronoms febles: en

cd neutre: es substitueix per pronoms febles: ho (això, allò)

cd reflexius: es substitueix per pronoms febles: em, et, ens, us, es

ci singular/masculí/femení: li

ci plural/masculí/femení: els

atribut determinat: el/la/els/les (precedit de l'article determinat)

atribut indeterminat: ho

Subjecte, Predicat i Verb

sns (subjecte): el nen és maco

svp (predicat verb): va pre: l'escalador ha fet el cim

spn (predicat nominal): va cop: la pel·lícula és divertida

Subjecte → Qui? / Què?

CD → La cosa/persona + participi?

CI → A qui/per a qui? (prep. A/per a)

Atribut → Ser/estar/se semblar

CC → On? Quant?

C. Agent → verb positiu "per"

Gèneres literaris

Cancions religioses

Goigs: cançons religioses en honor a la Mare de Déu (caramelles)

Nadales: cançons de Nadal (El noi de la mare)

Cançons profanes: de tradició oral recollides per Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals. Inclou cançons d'enamorats, bressol, pandero, romances d'amor, romances de temàtica històrica de la guerra dels segadors, successió i del francès

Cançons de bandolers. història dels bandolers

Corrandes: cançons curtes

Teatre religiós: al començament dins del temple, després fora per els elements profans que havien

Cant de la síl·laba: primera mostra de teatre religiós

La passió, la mort i la resurrecció de Crist: cicle famós. La representació més coneguda: misteri d'Eix

Descarregar

PDF Word HTML