Relativisme, etnocentrisme i corrents epistemològics
Relativisme cultural
El relativisme cultural estableix que les costums, els valors i altres pràctiques culturals són relatives a la cultura de la qual formen part i no poden ser enteses des de fora.
Etnocentrisme
L’etnocentrisme designa la tendència a considerar les característiques de la cultura pròpia com a superiors i models universals per a la resta de grups humans. Es jutgen les altres pràctiques com a incorrectes si són contràries a la pròpia.
Relacionisme cultural i interculturalisme
El relacionisme cultural manté la possibilitat de l'interculturalisme: considera que l'intercanvi cultural és positiu i, en cap cas, no s'ha d'evitar.
Valors universals
Els valors universals són vàlids per a totes les cultures i poden fundar les bases per a la convivència multicultural.
Empirisme
L'empirisme considera que el coneixement comença i acaba amb l'experiència a partir de la informació que proporcionen els sentits. Els empiristes parteixen de la idea que la ment humana és com una pàgina en blanc sobre la qual s'imprimeixen tots els coneixements a partir del contacte amb la realitat. Hume distingeix impressions immediates de l'observació i idees o còpies d'aquestes impressions; és a dir, les idees més complexes i abstractes es formen a partir de l'associació de les més simples segons unes lleis determinades. L'empirisme és molt restrictiu amb les idees de causa o de subjecte.
Racionalisme
El racionalisme va ser la corrent filosòfica dominant durant els segles XVII i XVIII. Tots els racionalistes comparteixen la confiança en la raó com a instrument dels éssers humans per a descobrir els processos que ocorren en la realitat. Els sentits tenen un paper secundari. La ment constitueix la realitat mitjançant l'activitat de la raó. Descartes desconfia de la informació sensorial i defensa les idees innates —amb les quals naixen tots els humans— sobre les quals es fonamenta el veritable coneixement.
Kant: postura conciliadora
Hi ha una altra postura més conciliadora que planteja Kant, que consisteix en la necessitat de l'experiència per a conèixer, però coincideix amb els racionalistes en assenyalar que l'enteniment aporta conceptes purs. Per a ell, els sentits aporten el material del coneixement, però és la raó humana qui l'organitza d'una manera determinada i comuna per a tots.