Relativisme Sofista: Veritat, Llenguatge i Ètica en Protàgores
Relativisme i escepticisme sobre la veritat
El que a un li pot semblar fred, a un altre li pot semblar tebi, o el que a un li pot semblar bé, a un altre, malament. La conseqüència d'aquest relativisme és un cert escepticisme sobre qualsevol afirmació, veritat o teoria que es presenti com a tenint un valor universal o absolut.
El llenguatge com a referent últim de la veritat
La veritat passarà ara a ser una qüestió lingüística; el lloc de la veritat serà el llenguatge (no oblidem que els sofistes seran mestres de la retòrica, l'ús del llenguatge).
El llenguatge (logos) serà ara el referent últim de la veritat; es produirà una reducció de la realitat a la “lògica”. D'aquí la importància de la retòrica i de la dialèctica per als sofistes i, assenyaladament, per a Protàgores.
El llenguatge és asèptic, neutral, no implica cap contingut. El valor del llenguatge és purament formal. El contingut que afirmem o neguem amb aquest instrument és purament convencional, donat que tots els conceptes són convencions dels parlants.
La veritat com a oportunitat: l'acusació de demagògia
Per tant, no hi ha una veritat objectiva pel que fa al contingut, sinó únicament un instrument formal que ens permet argumentar punts de vista diferents. D'aquí que s'acusarà els sofistes d'afavorir la demagògia: la veritat serà ara allò que és oportú o convenient a cadascú, enfront del que és comú o objectiu.
Importància de la Retòrica i l'Erística
En suma, l'important ara no serà el què es diu, sinó el com es diu o com s'argumenta (Erística). No existeix la veritat, ni un criteri comú i absolut del coneixement, ni un criteri universalment vàlid per a jutjar la conducta o acció humana. Hi ha una relativitat del coneixement i de la moral humana. Incidim en aquest segon punt.
Relativisme axiològic i judicis ètics
Protàgores va ser el primer a afirmar que sobre qualsevol qüestió es poden donar dos punts de vista oposats i justificar-los a la vegada.
Protàgores i l'argument més dèbil
El bon retòric o sofista és aquell que pot fer prevaldre l'argument més dèbil: “fer més fort l'argument més dèbil”. O bé, aquell que pot demostrar alternativament una cosa i la contrària. Definirem aquesta tècnica com a Erística.
Però això no és vàlid només pels judicis de coneixement, sinó que ho és també pels judicis ètics o morals, és a dir, pel que fa a l'avaluació del que està bé o al que està malament en les nostres accions. També els judicis ètics són relatius.