Relleu d'Espanya: Meseta, Serralades i Illes

Perifèries de la Meseta

Tenen el seu origen en l'orogènia alpina a l'era terciària.

Massís Galaicolleonès

Era primària i rejovenit en la terciària durant l'orogènia alpina. Format per quarsites i pissarres, al nord-oest de la península, actua com a barrera entre la costa i la Meseta. Presenta formes de relleu granític com muntanyes altes, doms, caos de boles i tors. Paisatge granític.

Serralada Cantàbrica

Era terciària, amb presència de calcàries. S'estén d'oest a est al llarg de 400 km, separant la Meseta del Cantàbric. Presenta formes de relleu càrstic com lapiaz, pòlies, congosts, dolines, coves i avencs. Paisatge granític i càrstic.

També presenta formes de relleu granític (petjades, glaceres, sorres marró-groguenques, "galayos", roquissars, caos de boles, roques oscil·lants). La part occidental està formada per granits i pissarres, mentre que la part oriental presenta gres, conglomerats i calcàries.

Sistema Ibèric

Era terciària, amb presència de calcàries, granit i pissarra. S'estén de nord-est a sud-est, vorejant l'altiplà i separant-lo de la depressió de l'Ebre. Amb altituds per damunt dels 2000 m, presenta falles gegants. Paisatge càrstic.

Sierra Morena

Era terciària, amb presència de quarsites i pissarres. S'estén de sud-oest a est al sud de la Meseta, des de la província de Huelva fins a Albacete. Presenta una estructura fallada com un gran esglaó que separa la Meseta de la Vall del Guadalquivir. Amb altituds de 1000 m. Paisatge granític.

Formacions Exteriors a la Meseta

Es van formar a l'era terciària per l'efecte de l'orogènia alpina, plegant els materials acumulats en les fosses oceàniques bètiques i pirinenques, situades entre antics massissos que van actuar com a topalls.

Pirineus

Era terciària, amb presència de calcàries, margues i argiles. Uneix la península amb Europa en direcció oest-est al llarg de 435 km, des de Biscaia fins al Cap de Creus. Forma una alineació contínua de muntanyes, amb una sèrie d'alineacions paral·leles que, des de la part central o axial dels Pirineus, davallen en forma d'esglaons colossals. Paisatge càrstic.

Estructura dels Pirineus

Dividida en 3 blocs:

• Pirineu axial: Centre de la serralada, compost per materials paleozoics de l'antic massís d'Aquitània, alçats en l'orogènia primària, arrasat per l'erosió i cobert pel mar en l'era secundària. Rejovenit en l'era terciària i afectat per l'erosió glacial. Relleu abrupte i jove amb cims elevats com l'Aneto.
• Prepirineu: Al sud del Pirineu axial, amb menor alçada. Format per materials de l'era secundària i terciària, com calcàries, margues i argiles. La seva estructura consisteix en dues alineacions paral·leles al Pirineu axial: les serres interiors, adossades al Pirineu axial, i les exteriors, paral·leles a les anteriors pel sud i amb menor altura.
• Depressió mitjana: Amb direcció est-oest (la resta són nord-sud, per on passen els rius per arribar a l'Ebre). Separa les serres interiors de les exteriors.

Muntanyes Basques

Era terciària, amb presència de calcàries. Són una prolongació del Prepirineu occidental que enllaça fins a la Serralada Cantàbrica. Presenten relleus suaus a causa de la forta erosió. Paisatge càrstic.

Serralada Litoral Catalana

Era terciària. Al nord presenta granits i pissarres, i al sud, calcàries. És paral·lela a la costa i s'estén des del Pirineu Oriental fins a la Vall de l'Ebre. La serralada litoral té una alçada escassa, mentre que la serralada prelitoral és més alta. La depressió prelitoral és una fossa tectònica entre les dues serralades, amb materials terciaris i quaternaris. Paisatge granític al nord i càrstic al sud.

Serralades Bètiques

Era terciària, amb presència de granits, pissarres, calcàries, arenisques i margues. S'estenen des de Cadis fins al Cap de la Nau, avancen per sota del mar i tornen a aflorar a l'arxipèlag balear. Són les muntanyes més altes de la península, algunes superant els 3000 m. Paisatge granític i càrstic.

Zones de les Serralades Bètiques

• Penibètica: Voreja la costa, formada per materials paleozoics de l'antic massís terciari Bètico-Rifeny.
• Subbètica: Paral·lela a la serralada Penibètica, formada per materials secundaris.
• Depressió Intrabètica: Localitzada entre els dos conjunts anteriors, fragmentada en dues depressions menudes amb materials terciaris que donen lloc a un paisatge de "badlands".

Arxipèlag Canari

Situat a uns 100 km de la costa africana i 4 graus al nord del tròpic de Càncer. Està compost per diverses illes agrupades, les quals es van originar en l'era terciària quan l'orogènia alpina va trencar el fons de l'Atlàntic, formant la gran dorsal oceànica. A través de les fractures van ascendir grans masses de roques volcàniques, que van donar lloc al conjunt d'illes. El cim més alt és el Teide, situat a Tenerife. Les formes de relleu més comunes són: calderes, cons, "malpaïsos", barrancs i glacis.