Relleu i Geologia de Catalunya: Pirineus, Depressió Central i Més

El Relleu de Catalunya

Pirineus

225 km dels Pirineus estan a Catalunya. Al Pirineu axial trobem la Pica d'Estats (3173 m), la màxima altitud de Catalunya. També hi ha dues planes: la Cerdanya i l'Urgellet. Al Prepirineu trobem serralades com ara la del Cadí, Boumort, Cavallera i Montsec.

Depressió Central

Forma part de la Depressió de l'Ebre. Al sector occidental s'han format les planes d'Urgell i Lleida amb materials de sedimentació. A la zona oriental hi ha petits altiplans formats per margues i argiles (Osona, Bages, Conca de Barberà, Conca d'Odena).

Sistema Mediterrani

Té uns 270 km. Direcció NE a SO. És una barrera pels vents marítims. Hi ha 3 unitats: Serralada Prelitoral (Montseny, Montserrat, Ports), Serralada Litoral (Montnegre, Collserola, Garraf) i Depressió Prelitoral (Vallès, Penedès, Camp de Tarragona, ...).

Serralada Transversal

Punt de confluència de Pirineus, Serralada Prelitoral i Depressió Central. El Puigsacalm és la màxima altitud amb 1515 m. El més característic és la zona volcànica de la Garrotxa.

Les Planes Litorals

El litoral català en general és poc abrupte, excepte a la Costa Brava. Hi ha grans planes com ara l'Empordà, el delta de l'Ebre i el Maresme.

Evolució Geològica

Precambrià

Entre 4000 i 60 milions d'anys. Va emergir una zona del NO de la península que després va ser arrasada per l'aigua i l'erosió.

Paleozoic

Entre 600 i 250 milions d'anys. L'orogènia caledoniana no afecta i l'orogènia herciniana sí que afecta: Es crea el Massís Ibèric, el més antic de la Península Ibèrica. També es creen parts de la Serralada Cantàbrica, del Sistema Bètic, el Pirineu axial i part del Sistema Mediterrani. Els materials són granítics, durs i resistents a l'erosió.

Mesozoic

Entre 225 i 68 milions d'anys. És una era de tensa calma. Es caracteritza per la sedimentació i l'erosió. Es van desenvolupar els fenòmens següents: les muntanyes hercinianes van ser arrasades, el tros de terra es va enfonsar cap al Mediterrani, després va entrar el mar (transgressió marina), la península Ibèrica es va independitzar i van aparèixer altres plaques com la d'Alboran que forma l'arxipèlag balear.

Cenozoic

Hi ha dues etapes:

Era Terciària

Entre 68 i 1.7 milions d'anys, on es va produir l'orogènia alpina. Els resultats són els següents: van aparèixer les serralades alpines i les dues grans depressions, la del Guadalquivir i l'Ebre. La península bascula a l'Atlàntic, es van formar les muntanyes perifèriques a la Meseta: la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric, Sierra Morena i les muntanyes que van donar lloc a un tipus d'estructura coneguda com la germànica. Activitat volcànica a la zona de la Garrotxa, al Cap de Gata, etc.

Era Quaternària

Entre 1.7 milions d'anys fins a l'actualitat. Destaca el glacialsme que afecta les muntanyes més elevades. Es van formar terrasses fluvials.

Definicions

• Altiplà: Superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
• Arxipèlag: Conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.
• Delta: Acumulació al·luvial localitzada a la desembocadura d'alguns rius.
• Depressió: Porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna.
• Glacera: Massa de gel.
• Illa: Territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
• Maresma: Terreny pla localitzat al costat del mar que s'inunda amb les aigües marines o dels rius.
• Orogènia: Procés de formació de serralades i període geològic durant el qual es formen les serralades o orogènies.
• Península: Extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu, a excepció d'una part.
• Plana: Àrea amb un relleu relativament pla.
• Ria: Part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda per la mar.
• Serralada: Conjunt de muntanyes que té una formació comuna i característiques semblants.
• Vall: Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda en general per un corrent fluvial.
• Estructura germànica: Estructura tectònica de fractures que presenta blocs aixecats i blocs enfonsats.
• Lapiàs: Superfície rocallosa amb canalitzacions i solcs, pròpia de terrenys calcaris.
• Paisatge càrstic: Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris.
• Transgressió marina: Expansió del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d'un enfonsament de la massa continental.
• Xaragall: Solc poc profund format per les aigües d'escorrentia a la superfície de materials tous.
• Regressió marina: Retrocés del mar com a conseqüència d'una elevació de la superfície continental o d'un descens generalitzat del nivell del mar.