Relleu, Hidrografia i Paisatge de Catalunya

El Relleu de Catalunya

Unitats de relleu de Catalunya:

• Serralades pirinenques: Es diferencien dues unitats:
  • El Pirineu axial, com la Pica d'Estats (3143 m).
  • El Prepirineu, com el Pedraforca (2497 m).
• Sistema Mediterrani: Format per unitats paral·leles a la costa:
  • La Serralada Prelitoral.
  • La Serralada Litoral.
  • La Depressió Prelitoral.
  • Les Planes Litorals.
• La Depressió Central: Situada entre el Prepirineu i el Sistema Mediterrani, la formen un seguit d'altiplans d'altituds mitjanes.
• La Serralada Transversal: Situada al nord-est de Catalunya, fa de pont entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani. El seu tret més característic és el vulcanisme.

La Hidrografia de Catalunya

Els rius catalans pertanyen a dos vessants:

• El vessant Atlàntic.
• El vessant Mediterrani format per tres xarxes:
  • Pirineu-Ebre.
  • Pirineu-Mediterrani.
  • Mediterrània.

També cal destacar els estanys i les llacunes costaneres a les àrees d'aiguamolls.

Característiques dels rius segons el vessant:

• Vessant Cantàbric: Els rius d'aquest vessant són curts, ja que neixen a les muntanyes properes a la costa, i han de salvar forts desnivells. El seu cabal és abundant i regular, perquè reben l'aigua de les pluges i el desglaç dels cims muntanyencs.
• Vessant Atlàntic: Els rius d'aquest vessant es caracteritzen per la seva diversitat. Els rius gallecs són curts i amb cabal abundant gràcies a les pluges. Els rius que travessen la Meseta són els més llargs d'Espanya perquè neixen lluny de la desembocadura, a l'Atlàntic. Tenen un cabal irregular, abundant a la primavera i a la tardor a causa de les pluges i el desglaç de les muntanyes, i escàs a l'estiu a causa de la sequera. En destaca el riu Tajo, el més llarg de la península Ibèrica, amb 1202 km.
• Vessant Mediterrani: Els rius d'aquest vessant són curts, de cabal escàs i irregular a causa de les poques precipitacions. Tenen llargs estiatges que fan que alguns es converteixin en rambles durant una part de l'any. Els estiatges alternen amb crescudes abundants, que poden provocar inundacions en l'època de pluges torrencials, pròpies d'aquest clima.

El Paisatge de Catalunya

A Catalunya, la major part del paisatge és mediterrani. A les muntanyes mitjanes i baixes hi predominaven els boscos caducifolis i les pinedes; al litoral hi ha boscos perennifolis, i a les zones més seques del litoral i a l'interior hi abunda la vegetació de màquia i garriga. El paisatge oceànic es caracteritza pels boscos caducifolis i els prats. El paisatge d'alta muntanya, al Pirineu i al Prepirineu, es caracteritza per la vegetació alpina. Bona part del paisatge natural s'ha convertit en zones de conreu i pastures o terrenys urbanitzats i industrials. Per tal de preservar-los, s'han creat nombrosos espais naturals protegits.