Relleu de la Península Ibèrica: Pirineus, Bètiques i Costes Atlàntiques
Els Pirineus: Característiques i Unitats
Els Pirineus són una continuació de muntanyes d’uns 440 km de longitud des del Cantàbric (Golf de Biscaia) fins a la Mediterrània (Cap de Creus). Tenen una amplària de més de 100 km i formen alineacions paral·leles ordenades en dues grans unitats:
Pirineu Axial o Central
És on es troben les altituds més notables: Aneto, Maladeta, Mont Perdut i Pica d’Estats. Són massissos elevats i crestes on es mantenen les darreres restes de glaceres, amb un clima d’alta muntanya.
Prepirineu
De menys altitud i formes més suaus, amb dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial:
- Serres Interiors: com ara Guara i Peña.
- Serres Exteriors: com el Cadí i el Montsec.
Entre els dos grups de serres hi ha la Depressió Mitjana Pirinenca.
Les Serralades Bètiques: Formació i Divisió
Es van formar al llarg del moviment alpí, per la pressió sobre els materials sedimentaris oceànics. Estan formades per la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per depressions que donen lloc a un paisatge de badlands a causa de l’aridesa del clima.
Serralada Penibètica
Situada a la vora de la costa, està formada per l’antic massís hercinià. Hi trobem els pics de Veleta i Mulhacén (el més alt de la Península Ibèrica).
Serralada Subbètica
S’estén des del Penyal de Gibraltar fins al Cap de la Nau. La seva projecció torna a emergir sobre el mar a les Illes Balears. Presenta un relleu trencat i irregular (Serres de Cazorla, Segura, Sagra i Màgina).
Les Costes Atlàntiques de la Península Ibèrica
Costa Cantàbrica
Predominen les formes altes i rectilínies. Hi ha poques platges i poques planes litorals a causa de l’enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar. Els penya-segats es formen allà on els pendents de la muntanya arriben a la costa. De vegades es formen rases litorals. Les ries del Cantàbric són curtes i estretes, resultat de valls excavades per l’erosió fluvial que han estat envaïdes pel mar.
Costa Gallega: El Fenomen de les Ries
S’estén des de la Punta de l’Estaca de Bares i el Cap Ortegal fins a la frontera de Portugal. El tret més característic són les ries: valls de rius antics, avui inundades i envaïdes pel mar a causa d’un enfonsament de la costa o per la pujada del nivell del mar. Poden arribar a tenir 35 km de penetració terra endins. Segons les formes i la situació, es distingeix entre ries baixes i ries altes.
Costa Atlàntica Andalusa (Golf de Cadis)
Entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s’estén el Golf de Cadis. Presenta planes costaneres més o menys amples que formen costes baixes i sorrenques, amb poc onatge, on el vent forma dunes. L’acció dels corrents marins acumula sorra fins a crear fletxes litorals; les que estan disposades en paral·lel a la costa constitueixen un cordó litoral.