El Relleu Peninsular Espanyol: Característiques i Unitats
Característiques del Relleu Peninsular Espanyol
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular espanyol presenta quatre trets fonamentals:
- Forma massissa: Determinada per l’amplada i extensió de les costes, que presenten un traçat rectilini amb pocs refugis per a la navegació.
- Elevada altitud mitjana (660 m): Deguda a l’existència d’un extens altiplà central que ocupa tres quartes parts de la península i nombroses serralades. Els pendents dificulten l’agricultura i compliquen les comunicacions.
- Disposició perifèrica del relleu: Dificulta l’accés a la Meseta, ja que s’ha de superar un fort desnivell per arribar a les planes centrals.
- Diversitat del relleu peninsular: La seva formació geològica i la varietat de climes expliquen unitats naturals ben diferenciades amb una gran varietat de paisatges.
La Meseta: Cor de la Península Ibèrica
La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol, ocupa l’espai central i representa el 45% de la seva superfície. Està fracturada en dos grans blocs:
- Submeseta Nord: Amb una altitud mitjana de 800-850 metres, envoltada de muntanyes i travessada per la vall del Duero.
- Submeseta Sud: Amb una altitud mitjana de 500-700 metres, formada per dos altiplans (la vall del Tajo i la del Guadiana), separats per les Muntanyes de Toledo i per la planura de la Manxa. Té una suau inclinació cap a l’Atlàntic i els rius baixen més plàcids cap a l’oceà.
Les Serres Interiors de la Meseta
Aquestes muntanyes presenten perfils suaus i arrodonits, amb només algunes crestes més resistents a l’erosió que sobresurten.
- Sistema Central: Divideix la Meseta en dues meitats. El seu pic més alt és l’Almanzor. Entre les dues serres, els passos de muntanya són molt alts i nevosos, dificultant la comunicació. El més important és Somosierra.
- Muntanyes de Toledo: Divideixen la Meseta Sud i actuen com a divisòria d’aigües entre el Tajo i el Guadiana. Els conjunts muntanyosos estan separats per corredors transversals que faciliten les comunicacions.
Massís Galaicolleonès i Serralada Cantàbrica
El Massís Galaicolleonès
És un quadrat muntanyós de 200 km de costat, amb una altitud mitjana que no arriba als 500 m. Correspon a un fragment del relleu més antic de la península. En aquest conjunt de blocs s’hi encaixa la xarxa fluvial. L’erosió va formar dipòsits amb el material erosionat, donant lloc a les formes suaus característiques del Massís Galaicolleonès.
La Serralada Cantàbrica
Forma una cadena lineal que presenta formes molt enèrgiques i grans desnivells, menys accentuades al vessant interior.
- Part occidental (Massís Asturià): En aquesta part hi ha els jaciments de carbó més grans d’Espanya. L’accés entre la Meseta i Astúries és difícil.
- Part oriental (Muntanya Cantàbrica): Dominen els relleus plegats de materials sedimentaris, on es formen relleus amb crestes i pics.
Sistema Ibèric i Sierra Morena
El Sistema Ibèric
Limita la Meseta de nord-oest a sud-est. S’hi distingeixen dos sectors:
- Sector nord: Compost per falles amb horsts elevats amb massissos de 2000 m d’altitud, com la Serra de la Demanda, els Picos de Urbión i la Serra del Moncayo. Fan de separació de la Meseta amb les terres de la Depressió de l’Ebre.
- Sector sud: Amb serres i depressions solcades per rius, comprèn un conjunt interior i un conjunt exterior que serveix per aïllar la Meseta de la costa.
Sierra Morena
Constitueix la vora meridional de la Meseta. Actua com a esglaó que separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir. El nom prové del color dels seus materials i de la tonalitat de la seva vegetació estepària. Té jaciments miners de mercuri, coure i carbó.