Relleu i tipus de sòls de la Península Ibèrica

Relleu de la Península Ibèrica

Formació del relleu

Precàmbrica: sòcol antic, submergeix, diposita argiles.

Primària: estrats plegats, roques metamòrfiques, formació de sòcols, massís ibèric i nucli de la Meseta.

Secundària: orientació massissa, Cordillera Iberica d'aigua, sedimentats, sedimentats, conglomerats.

Terciària (orogènia alpina, moviment alpí): trencament del sòcol, formació de falles i horsts (sistema Central), materials tous plegats (Sistema Ibèric, Serralada Cantàbrica), clisió de plecs, pirineus, serralades Bètiques, lit. català.

Quaternària: rius i glaciars omplen fosses de la Meseta, dipòsits de l'Ebre i del Guadalquivir.

Tipus de sòls

Sòls zonals:

• Oceànic (àcid, ric en matèria orgànica): terra bruna (humida), rendzina (pendent), podzol (humit, boscos).
• Mediterrani: ferrasols (sòl roig mediterrani, terra bruna meridional).
• Àrid: poca aigua, fèrtil si es rega.
• Azonals: vertisols (argilosos, fèrtils), rendzines (pH alt, fosc, humus), brunes calcàries (pobra en humus, vinya; rica en humus, pi pinyer).

Interior de la Meseta

Meseta: sòcol de l'era primària, erosionat en la segona, altiplà en la tercera, partit en dos: nord 800 m, argilós, conglomerats; sud 500-700 m, silícic.

Antic sòcol paleozoic: zona occidental, penplà suau d'Extremadura a Portugal.

Conques sedimentàries: quaternari, estrats inferiors: sorres, argiles; superiors: roca calcària, plataformes elevades.

Serres interiors: era terciària, granit, pissarra, est-oest, suaus.

Sistema Central: 400 km, zona elevada, antic sòcol, serralades altes (Guadarrama), formes arrodonides.

Muntanyes de Toledo: divideixen en dues: submeseta sud i Tajo-Guadiana.

Vores de les muntanyes

Massís Galaicollonès (Astúries, Galícia, Lleó): blocs tallats i enfonsats, granit.

Serralada Cantàbrica: aïlla la submeseta de la influència marítima. Occidental (massís asturià: sílice, carbó, metalls); oriental (Cantàbria: relleus plegats).

Sistema Ibèric (sòcol hercinià): elevat al nord-oest i sud-est. Nord: horst + 2000 m (Urbión); sud: interior muntanyes universals, exterior jalmbre.

Serra Morena: separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir (pissarres, mercuri...).

Serralades exteriors de la Meseta

Pirineus: joves, escarpades, 440 km. Central: més alts, materials hercinians. Pirineu Occidental: menys alts, calcaris.

Serralades Costaneres: separades dels Pirineus, paral·leles a la costa. Nord: materials paleozoics. Sud: materials del segon era.

Serralades Bètiques (clisió peninsular i africana): Penibètica (costa, serralada nevada); Subbètica (calcàries dures, irregular).

Depressions de l'Ebre i del Guadalquivir

Mar, després omplertes de sediments.

Ebre: entre Pirineus i sistema Ibèric i litoral català, desembocadura en forma de delta.

Guadalquivir: entre Serra Morena i serralades Bètiques, fou llac ple de materials argilosos; lloc fèrtil, aiguamolls, dunes.

Relleu litoral

Costes Atlàntiques:

• Cantàbrica (penyasegats, rías cretes, poca platja).
• Gallega (rías; vall de riu antic inundat; altes i baixes).
• Andalusa: costes baixes, molta serra, poques ones, acumulacions; serra desordenades (flux lit), paral·lels a la costa (cordons litorals).

Costa Mediterrània: costes baixes, rectes, cales, albuferes, tombols:

• Litoral català (poc uniforme, deltes).
• Golf de València (arc pronunciat, sediments marins, albuferes, aiguamolls).
• Andalusia i Múrcia (tallada per serralades Bètiques, dunes i albuferes).

Relleu insular

Arxipèlag Balear: s'estén de la serralada subbètica. Menorca (litoral català); Mallorca: abrupte, depressió ondulada, al·luvions. Eivissa i Formentera: boniques fins a 4 ari (zona nord muntanyosa, sud plana).

Canàries (dorsal atlàntic): muntanyoses; Hierro, Palma, Gomera, Tenerife, Gran Canària; plans: Fuerteventura, Lanzarote.

Relleu català

Pirineus (axial), prepirineus (serralades interiors i exteriors), Serralada Transversal (uneix Pirineus amb litoral, volcans), Serralades Costaneres (prelitoral i litoral nord: materials antics; sud: sedimentaris), depressió prelitoral (bloc de 200 km enfonsat), depressió central (entre Pirineus i serralades costaneres, estava coberta pel mar: sal, calç).

Conques hidrogràfiques

Vessants:

• Cantàbric i gallec: rius cabalosos, molt pendent.
• Miño-Atlàntic: conques molt extenses. Segueixen pendent cap a la Meseta (Duero).
• Mediterrani: conques petites. Depenen de les pluges, es poden assecar.

Orientació: nord-sud o oest-est.