El Renaixement: Art, Humanisme i Redescobriment de l'Antiguitat
El Renaixement: Un Retorn a la Cultura Clàssica
Renaixement vol dir 'tornar a néixer' en els valors de la cultura clàssica de Grècia i Roma. El contacte de la península Itàlica amb l'Orient i el nord d'Àfrica va permetre l'enriquiment econòmic i cultural i va afavorir el desenvolupament de ciutats amb una burgesia forta i poderosa. Florència i Venècia van ser les ciutats principals on es van manifestar els canvis de la nova societat renaixentista. A més, era a Itàlia on havia crescut una de les dues cultures del període clàssic antic, Roma, i on pervivien les restes de l'antiguitat grecoromana, que van ser la referència històrica del nou període. Artistes, arquitectes, escriptors, pensadors, etc. podien veure amb els seus propis ulls moltes de les construccions que l'art clàssic havia deixat al territori italià.
El Renaixement vol crear un nou món que es pugui comparar amb el de l'antiguitat clàssica i que sigui oposat al parèntesi de decadència que va suposar el període medieval.
L'escriptor Petrarca compara el que ell anomena "temps bàrbars" de l'edat mitjana, iniciats amb la caiguda de l'imperi Romà (segle V), amb els "temps antics" del període clàssic de Grècia i Roma i defensa un retorn a l'antropocentrisme. Amb Petrarca s'inicia l'Humanisme, el moviment intel·lectual que defineix el Renaixement i el seu lema: l'ésser humà com a mesura de totes les coses.
L'home confia en les seves capacitats per a conèixer el món directament a partir de la seva experiència. El món s'expandeix gràcies a invents com la impremta i la brúixola i a viatges com els de Colom a Amèrica.
L'ésser humà es converteix en el centre del nou art i la figura humana es representa amb total naturalisme. Els personatges pintats no són models simbòlics, sinó persones representades individualment i humanitzades. Per això el retrat té tanta importància.
En la pintura, les formes es construeixen a partir de les tonalitats del color i del clarobscur. La pintura s'independitza de l'arquitectura i passa a tenir importància per si mateixa. La pintura sobre tela i la nova tècnica de l'oli donen més llibertat en l'execució. És ara quan l'artista deixa de ser un artesà anònim per a convertir-se en un personatge considerat socialment.
La perspectiva és la gran innovació tècnica de la pintura del Renaixement. La perspectiva permet representar els objectes en el quadre de la mateixa manera que els veu l'ull humà. Una pintura renaixentista és com una finestra que ens permet veure el que hi ha darrere de la paret. En aquest moment, els estudis de l'òptica i la perspectiva formen una mateixa ciència. Ja en l'època clàssica, alguns artistes grecs i romans van demostrar força habilitat a l'hora de fer servir la perspectiva i la tridimensionalitat. Posteriorment, durant l'edat mitjana, la perspectiva es perd, i no és fins al Renaixement quan es torna a desenvolupar i formular científicament.
El pintor renaixentista domina perfectament la tècnica de representar les tres dimensions del món natural sobre la superfície bidimensional de la tela.