Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració
El Renaixement (segles XV-XVI)
El Renaixement va ser un moviment intel·lectual i estètic basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina. Es va centrar en la recuperació dels ideals de la cultura clàssica, exaltant l'ésser humà i proposant una nova ordenació social basada en principis laics (pas d'una societat teocèntrica a una antropocèntrica). Aquesta idea de renéixer implicava una ruptura amb el passat medieval. El Renaixement es va fonamentar en l'Humanisme italià del segle XIV, una concepció filosòfica que situava l'home al centre, exaltant la individualitat i la llibertat de pensament. L'Humanisme, tot i ser laic, no era anticristià. Defensava una religió més personal i directa, on l'individu pogués interpretar les Escriptures lliurement. No és casualitat que la Reforma Protestant sorgís al segle XVI.
El Barroc (segles XVII-XVIII)
Durant el Barroc, la monarquia absoluta dels Àustries va potenciar el castellà, relegant la literatura catalana a la producció oral i manuscrita. Autors com Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco Quevedo, Calderón de la Barca i Gracián van influenciar la literatura catalana, especialment en el vocabulari i la sintaxi de la poesia i el teatre. Francesc Vicenç Garcia va crear l'escola vallfogonista, que el va imitar en aspectes secundaris. Francesc Fontanella i el seu grup van intentar crear una literatura nova basada en models europeus, però van fracassar amb la derrota catalana a la Guerra dels Segadors. A Catalunya, aquest període va coincidir amb desequilibris econòmics i socials que van fomentar el bandolerisme. L'optimisme renaixentista va donar pas al desencís i l'escepticisme, imposant-se el retrat de la vida immediata i el vitalisme.
Neoclassicisme i Il·lustració (segle XVIII)
El Neoclassicisme (moviment estètic) i la Il·lustració (moviment del pensament) van sorgir a la França del segle XVIII, lligats a l'ascens de la burgesia. La Il·lustració es basava en la ciència empírica, la raó i la "llibertat natural" (igualtat i llibertat innates). Els neoclàssics imitaven els models grecs i llatins, buscant l'equilibri i la unitat artística: versemblança, unitat d'estil i finalitat moralitzadora. Ambdós moviments es contraposaven al Barroc. Contra la ideologia dogmàtica i escolàstica, els il·lustrats proposaven la metodologia empírica. Contra l'art recargolat, el Neoclassicisme optava per l'equilibri i la serenor de l'art clàssic.