El Renaixement a Catalunya: Art, Pensament i Literatura
El Renaixement (segles XV-XVI): Context i Ideals
El Renaixement, moviment sorgit a Itàlia, va incidir en tots els aspectes de la vida humana i va potenciar l’eclosió de les arts i els descobriments científics i tècnics. A la Corona d'Aragó, el Renaixement va coincidir amb la finalització del Concili de Trento.
L’home del Renaixement es caracteritzava per una gran curiositat científica en totes les branques del saber i ha estat definit com l’home universal. Aquest període va recuperar els ideals de la civilització clàssica grega: l'exaltació de la dignitat de l’ésser humà i una nova ordenació de la societat basada en principis laics i no religiosos. Els renaixentistes veien l’Edat Mitjana com una etapa fosca.
Pere Serafí: Un Artista Renaixentista Català
Pere Serafí va ser un artista típic del Renaixement d’origen grec: pintor professional, afeccionat a la música i poeta. Disposava dels elements per dur a terme el canvi de les formes poètiques que, en la literatura castellana, van introduir Garcilaso i Joan Boscà. Però hi va fracassar per manca d’un autèntic geni creador.
Va introduir a la seva poesia elements de la poesia trobadoresca i ausiasmarquiana, així com noves formes de l'estil del poeta Petrarca. Els temes recurrents en la seva obra incloïen l'amor, la natura, la mitologia pagana i la lloança de la dama, sovint expressats a través del sonet italià, és a dir, la figura de la donna angelicata i els estils italians.
Los col·loquis de Tortosa: Cristòfor Despuig
L'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, mostra una profunda preocupació per la llengua. Redactada el 1557, no va ser publicada fins al 1887.
Aquesta prosa dialogada és considerada la més representativa del període renaixentista en llengua catalana. Consta de sis diàlegs entre tres personatges que debaten sobre la situació política i cultural de Catalunya, on es reflecteixen els corrents principals de la literatura renaixentista: l'humanista i l'erasmista.
L'obra es caracteritza per la seva voluntat pedagògica, a partir de debats sobre qüestions que preocupaven, sobretot les religioses. Així mateix, defensa l'ús culte del català, seguint el model de defensa de les llengües nacionals dels humanistes.
La finalitat d'aquesta obra, segons l'autor, era escriure la història de Tortosa, tot i que també hi tracta molts altres temes relacionats amb la situació política de la Corona d'Aragó. L'autor es mostra preocupat per l'abandonament del català per part de les classes altes, a causa del prestigi creixent del castellà.