Renaixement i Humanisme: La Recuperació d'Europa al Segle XV

La Transició a l'Edat Moderna

A la segona meitat del segle XV, Europa va superar la crisi de les darreries de l’Edat Mitjana i va entrar en una etapa de recuperació demogràfica i econòmica, d’enriquiment de la burgesia i d’enfortiment de la monarquia. Aquest període va veure un augment significatiu del comerç, fet que va impulsar Europa a l’exploració de territoris nous.

També va sorgir una nova manera de comprendre el món, l’Humanisme, que situava l’ésser humà al centre de totes les reflexions.

Recuperació Demogràfica i Econòmica

La desaparició de les grans epidèmies i l’augment de la natalitat van permetre l’increment de la població. A la fi del segle XV, Europa tenia aproximadament 70 milions d’habitants.

• Agricultura: L’augment de la demanda va fer que es posessin en conreu terres noves i, a més, els rendiments agrícoles van millorar. A poc a poc, van començar a generar-se excedents agrícoles que podien ser comercialitzats.
• Comerç i Finances: Les millores en la navegació van facilitar l’activitat comercial en les rutes marítimes del Mediterrani, el Bàltic i el mar del Nord. Això va incrementar la producció artesanal.
• Banca: La necessitat de capitals per finançar viatges i la compra de mercaderies va comportar el creixement de la banca. També es van crear les lletres de canvi per facilitar els intercanvis i els pagaments.

L'Ascens de la Burgesia

El poder econòmic de la burgesia no es basava en la possessió de terres, sinó en el capital, que invertien en activitats que els proporcionaven beneficis (comerç, banca, manufactures).

L'Enfortiment de la Monarquia Autoritària

Durant el segle XV, els reis, que al llarg de l’Edat Mitjana havien anat perdent poder en favor de la noblesa feudal, van aconseguir d’imposar la seva autoritat. Van centralitzar el poder i, progressivament, van anar prescindint dels parlaments per governar. Així es va consolidar la monarquia autoritària.

Els monarques autoritaris van:

• Crear exèrcits permanents.
• Desenvolupar el sistema burocràtic.
• Instaurar la hisenda (sistema fiscal).
• Crear una diplomàcia professional.

L'Humanisme: Antropocentrisme i Redescobriment Clàssic

La mentalitat medieval era teocèntrica (Déu era el centre de tot). Els humanistes, però, van redescobrir la cultura i l’art dels grecs i els romans de l’Antiguitat i van admirar els tractats dels autors clàssics.

El redescobriment del món clàssic va revolucionar el pensament medieval, ja que situava l’ésser humà al centre de la natura (antropocentrisme). Aquesta va ser la idea central de l’Humanisme, que presentava l’ésser humà com a ésser lliure i amb capacitat de raonament.

Figures Clau de l'Humanisme

Alguns dels humanistes més destacats van ser:

• Petrarca (italià): Considerat el primer gran humanista.
• Erasme de Rotterdam: El més prestigiós i universal.
• Pico della Mirandola: Aspirava a una síntesi de la cultura clàssica, jueva i cristiana.
• Baltasar Castiglione: Va definir el model d'humanista perfecte.
• Vesalius: Va practicar l'anatomia per conèixer el funcionament del cos humà.
• Copèrnic: Va proposar la teoria heliocèntrica (la Terra gira al voltant del Sol).

Les Acadèmies Humanistes

Com a mitjà per unir els seus esforços intel·lectuals, els humanistes van crear les acadèmies, que es dedicaven a la traducció de manuscrits i a l'intercanvi de coneixements, teories i opinions.

Principis Fonamentals de l'Humanisme

Els humanistes van proposar una nova visió del món basada en els següents pilars:

1. L'Home Nou: Van proposar una nova visió de l'ésser humà, considerat el més perfecte dels creats per Déu, i el centre del món i dels seus interessos.
2. La Llibertat i la Raó: Estaven convençuts que Déu havia creat l’ésser humà lliure, responsable dels seus actes i dotat de raó.
3. L'Interès Científic: Per ampliar els coneixements, van emprar un mètode basat en l'observació i l'experimentació.
4. Proporcions del Cos Humà: Van estudiar la perfecció de les proporcions humanes. El melic és el punt central del cos humà. Si es col·loqués un home de panxa enlaire, amb les mans i els peus estirats, i fent centre amb el compàs al seu melic, es tracés una circumferència, aquesta tocaria la punta de les dues mans i els dits dels peus. La natura ha format el cos humà de manera que els seus membres mantinguin una proporció exacta en relació amb tot el cos.
5. El Redescobriment de l'Antiguitat: Els ensenyaments dels autors clàssics van considerar-se un model de conducta intel·lectual, social i política.
6. El Progrés Humà: El pensament humanista era optimista. Els intel·lectuals creien que la fe en Déu no només no era incompatible amb la raó, sinó que podia contribuir al progrés humà i a la construcció d'un món millor.
7. L'Educació: Creien en l'ensenyament com a mitjà fonamental per afavorir el progrés humà.

Erasme de Rotterdam: Lliure Pensament i Reforma

Erasme va ser un intel·lectual humanista i profundament cristià que va defensar el lliure pensament i la necessitat de l’educació i la tolerància. Va néixer a Rotterdam (Països Baixos). El 1492 es va ordenar sacerdot, tot i que va demanar una dispensa papal per viure com un laic i dedicar-se a investigar manuscrits antics.

En els seus nombrosos llibres es va oposar al pensament medieval i va defensar la llibertat de llegir, reflexionar i investigar per conèixer la veritat. També va proposar la compatibilitat del cristianisme amb la cultura clàssica i va propugnar una reforma moral de l’Església.

Les idees d’Erasme van tenir una gran difusió als regnes hispànics, especialment al nucli humanista de la Universitat d’Alcalá de Henares. L’erasmista més important de la península va ser el valencià Lluís Vives.