El Renaixement, el Realisme i la Poesia Catalana
El Renaixement i l'Humanisme a Europa
El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de l'edat mitjana, a la qual qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de bàrbars o de gots. I amb la mateixa consciència s'oposa a l'art contemporani del nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'art gòtic.
Des d'una perspectiva de l'evolució artística general d'Europa, el Renaixement significa una ruptura amb la unitat estilística que fins a eixe moment havia estat supranacional.
El Realisme: L'Art de la Realitat Objectiva
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible. El realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això, com a moviment autònom, el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Característiques del Realisme
- Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
- Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
- Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.
- Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
El Sonet i l'Estrambot en la Poesia
El sonet és una composició clàssica en poesia. En català, el sonet consta de 14 versos, organitzats en dos quartets i dos tercets (abab abab cdc dcd, o abba abba ccd dee), tots ells decasíl·labs sense cesura. Aquesta estructura mètrica pot variar. El sonet va arribar a Espanya i Catalunya al Renaixement per influència italiana i s'ha mantingut fins a l'actualitat. L'estrambot és una estrofa que s'afegeix al final d'un sonet.
La Pàtria d'Aribau i la Llengua Catalana
A La Pàtria, Aribau lamenta que hi ha una cosa que es perd per sempre: la llengua catalana. És un plany, un comiat resignat d'una pàtria entesa com a llengua. L'evocació de la pàtria es fa com la d'un paisatge. S'associa el paisatge amb la família i, enyorant els elements físics, hom evoca els personals. El que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa.