La Renaixença Catalana: Etapes, Autors i Romanticisme
La Renaixença: Definició i etapes
La Renaixença s’estén des del 1833 fins a finals del segle XIX. Podem trobar dues etapes:
- Primera etapa: Comença el 1833 amb la publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau en el diari El Vapor i s’allarga fins al 1870.
- Segona etapa: El 1871 apareix el diari La Renaixensa. Sorgeixen els primers professionals de la literatura catalana: Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre) i Narcís Oller (narrativa).
Projectes literaris i lingüístics
- Reconstruir la història medieval.
- Descobrir i divulgar els clàssics de l’edat mitjana.
- Recollir les llegendes i la poesia de tradició oral.
- Crear uns models depurats de la llengua: codificar i depurar el lèxic, fixar l’ortografia i sistematitzar les lleis gramaticals.
- Crear una literatura moderna en tots els seus gèneres.
- Crear una premsa i editorials en llengua catalana.
- Potenciar les institucions que ja existien (la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (els Jocs Florals), que es van fundar el 1859 amb la intenció d’animar la joventut al conreu de la literatura i la llengua catalana.
- Defensar l’ús de la llengua catalana davant de la presència generalitzada de la castellana.
Els Jocs Florals
La creació dels Jocs Florals és conseqüència de:
- L’interès romàntic per l’edat mitjana.
- El descobriment dels trobadors.
- La presa de consciència lingüística.
- El desig d’enllaçar amb la tradició medieval.
El tema dels Jocs era: Pàtria, Fe i Amor. Els premis eren:
- L’Englantina: a la poesia patriòtica.
- La Viola: a la poesia religiosa o moral.
- La Flor Natural: a l’amor.
El poeta que aconseguia els tres premis era nomenat Mestre en Gai Saber.
El Romanticisme
El Romanticisme centra l’art en la introspecció (buscar dins d’una persona), en la confessió subjectiva i en la història personal. Es treballa el «jo» com a motor literari i es basa en la inspiració, l’espontaneïtat i la sinceritat. L’artista volia commoure i comunicar-se directament amb la subjectivitat de l’altre.
Primera etapa d'Àngel Guimerà (1879-1890)
És l’etapa més romàntica, en la qual escriu tragèdies i drames històrics en versos decasíl·labs, ambientats quasi sempre en l’època medieval. La millor obra és Mar i cel (1888), ambientada en el segle XVII, en què un corsari musulmà i una jove cristiana captiva viuen una història d’amor impossible. Saïd (mar) i Blanca (cel) són els símbols de les forces de la natura i de l’esperit, i només es poden trobar en la mort.