La Renaixença catalana: literatura, jocs florals i autors clau

La Renaixença catalana

La Renaixença va ser un moviment cultural català que es va desenvolupar a mitjans del s. XIX i que va culminar en un període d'esplendor literària. Entre els noms més representatius hi ha Narcís Oller (narrativa), Jacint Verdaguer (poesia) i Àngel Guimerà (teatre).

Context i objectius

La Renaixença inclou la idea d'un ressorgiment dels ideals de la cultura catalana després d'un període nefast marcat, entre altres factors, pel Decret de Nova Planta (prohibició de l'ús de la llengua catalana en determinats àmbits). L'objectiu era recuperar la llengua, la cultura i la consciència nacional catalana mitjançant la renovació literària i cultural.

Inici de la Renaixença

L'inici de la Renaixença se situa l'any 1833, quan Bonaventura Carles Aribau publica el seu poema titulat La Pàtria en la revista El Vapor. La Pàtria és una oda (poema cantat) i és el primer cop que s'uneixen clarament els conceptes de pàtria i llengua catalana fent referència a Catalunya i al català.

Moviments literaris dins la Renaixença

Hi ha tres corrents literaris que conviuen dins la Renaixença: el romanticisme, el realisme i el naturalisme. La Renaixença comença sent romàntica amb els seus primers escriptors (com Aribau); més tard s'hi incorporen autors realistes i posteriorment apareixen els autors naturalistes. Encara que són moviments diferents i fins i tot contraris en valors estètics, van conviure dins del mateix període renaixentista.

Romanticisme

El romanticisme va néixer a Alemanya i es va estendre per tota Europa; va ser un moviment literari i artístic que influí la música, la pintura i la literatura. De caràcter revolucionari i trencador amb la tradició, els artistes romàntics buscaven la llibertat autèntica i una manera de sentir la vida que sovint suposava una fugida de la realitat cap a espais i temps on la imaginació podia desbordar-se.

El moviment romàntic és, sovint, intensament sentimental. Goethe, escriptor alemany, va publicar la novel·la Werther, que va provocar imatges fortes i, segons testimonis històrics, alguns episodis de suïcidis entre lectors afectats per la seva lectura.

Característiques del romanticisme:

• Importància del sentiment davant de la raó.
• Exaltació sentimental i patriòtica.
• Recerca de la llibertat en tots els sentits.
• Conreu de la creativitat enfront de la imitació.
• Subjectivisme i individualisme.
• Gust pel temps passat, la tradició llegendària i heroica.
• Interès pels espais exòtics, allunyats de la geografia pròpia.
• Predilecció per ambients obscurs i, fins i tot, terrorífics.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals van ser un certamen literari que serví per potenciar la literatura catalana i donar a conèixer els escriptors, a la vegada que creaven l'hàbit lector de textos en català. Aquests jocs s'inspiraven en els jocs de la Gaia Ciència medieval.

El 1 de maig de 1859 es celebren els Jocs Florals a Barcelona. Els Jocs Florals tenien un lema: 'Pàtria, fe i amor'. D'aquí sorgien els temes i, en la seva fórmula tradicional, només es podia concórrer amb poesia.

Els premis eren: englantina, flor natural i vida. Si un poeta guanyava tots els premis, es convertia en 'Mestre en gai saber'.

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles de pares pagesos. Els seus pares no tenien prou recursos, però el van dur al seminari de Vic. Als 11 anys començà a escriure; estava interessat en tot i era el nen mimat dels professors. Quan va acabar la formació va decidir exercir de capellà.

Als 22 anys va començar a exercir de capellà i patí una gran malaltia: la tuberculosi. Es traslladà a Barcelona per intentar curar-se d'una anèmia; més endavant es posà al servei del marquès de Comillas i fou l'encarregat de la formació dels fills del marquès. El marquès de Comillas era l'amo d'una companyia transatlàntica. Verdaguer viatjà amb aquesta companyia perquè, a més d'ajudar-lo per la seva salut, li oferí un lloc a bord. Durant els dos anys de viatges entre Catalunya i l'Argentina, en el temps del trajecte, escrigué L'Atlàntida.

Al final de la seva trajectòria van posar en dubte la seva conducta i la seva imatge pública; fou deshonrat com a sacerdot ('ad divinum') i el suspengueren del seu càrrec. Verdaguer morí d'una malaltia i el seu enterrament fou multitudinari.

El Realisme

El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat a través d'obres d'art i literatura. Mentre el romanticisme era simbòlic i subjectiu, el realisme cerca deixar constància del món que ens envolta amb objectivitat i detall.

Una frase il·lustrativa que s'ha atribuït amb variants a crítics del període és: "La novel·la [realista] és un mirall que hom passeja al llarg del camí."

Característiques del realisme:

• Recerca de l'objectivitat i rebuig de la fantasia com a finalitat principal.
• L'autor no pretén deformar ni embellir allò que plasma.
• Temes contemporanis i sovint amb un component de crítica social.
• Ús detallat de la descripció d'ambients, situacions i personatges per exposar en profunditat problemes humans.
• Les obres es situen sovint a la ciutat, sovint el lloc on viu l'autor.
• Els protagonistes solen pertànyer a la mateixa classe social que l'autor: la burgesia.

Autors

Alguns autors i obres representatius que s'esmenten en relació amb el realisme i la novel·la europea són:

• Gustave Flaubert: Madame Bovary
• Lev Tolstoi: Anna Karènina

Nota final: En la Renaixença conviuen diferents corrents estètics (romanticisme, realisme i naturalisme) i aquests influïren en la recuperació de la llengua i la literatura catalanes durant el segle XIX, afavorint la consolidació d'autors i certàmens com els Jocs Florals.