La Renaixença: Concepte, Figures Clau i Impacte a València
El concepte de Renaixença
Al segle XIX, les idees romàntiques envaïren la nostra cultura i els autors van redescobrir temps passats i gloriosos.
Bonaventura Carles Aribau encetà la Renaixença amb la publicació de l’oda La Pàtria (1833) perquè es convertí en un símbol, identificava la pàtria. Catalogava la llengua com l’únic vehicle per a l’expressió dels sentiments.
Jacint Verdaguer, la figura més reeixida i considerat el creador d’una llengua poètica allunyada de l’artificiositat de la poesia floralesca. La seva poesia, tant èpica (L’Atlàntida, Canigó) com lírica (Pàtria, Roser de tot l’any), estava carregada de sinceritat i d’exaltació.
La Renaixença a València
Poc temps després de La Pàtria, Tomàs de Villarroya publicà poemes considerats l’inici de la Renaixença valenciana: reivindica l’ús culte i formal de la llengua i pretén recuperar el sentiment patròtic i nacional. A València fou més feble perquè el moviment va quedar en mans de la burgesia conservadora. Aquests burgesos no van estendre tota la revolució que suposava i només es van limitar a la poesia i als Jocs Florals. Un grup d’autors d’ideologia més progressista va intentar desenvolupar una autèntica Renaixença, però tingué poc d’èxit.
Teodor Llorente
Teodor Llorente Olivares (1836-1911) fou un poeta valencià i un dels impulsors més importants de la Renaixença valenciana. Va escriure poesies en castellà fins que va conèixer Marià Aguiló i es va conscienciar d’escriure en la seva llengua. D’ideologia conservadora, va ser diputat a les Corts i senador. Va instaurar els Jocs Florals. Va formar part del grup Lo Rat Penat, rebutjava la literatura progressista, anticlerical i republicana i tractava de desvincular-se de la Renaixença.
Aquestes idees conservadores s’enfrontaren amb altres de progressistes i acabaren amb els Jocs Florals que propugnaven el bilingüisme.
L’obra de Teodor Llorente treballa el costumisme (retrata la forma de vida de les classes més humils) i una poesia de caire més culte (típics poemes d’idealització del paisatge valencià), com La barraca.
Constantí Llombart
Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), nascut a València. Era d’ideologia republicana i aquestes idees polítiques marcarien la seva vida i obra, fent-lo tenir un paper molt actiu en l'àmbit social, polític i cultural.
Escriptor i impulsor de la Renaixença, va crear Lo Rat Penat per a reunir aquells que tenien una necessitat de defensar la nació valenciana i la unitat lingüística. Però més tard els burgesos canviaren la ideologia.
La seva obra està impregnada per la seva ideologia i el seu valencianisme.
L’obra filològica: tenia com a objectiu recopilar i divulgar les principals obres clàssiques.
L’obra poètica inclou la col·lecció d’epigrames Niu d’abelles, el recull de semblances de persones conegudes Cabotes i calaveres, i l’obra Capa d’argent.