Inici / Apunts / Altres llengües estrangeres /

La Renaixença: Guimerà, Oller i Verdaguer

Altres llengües estrangeres7,37 KB

La Renaixença i la consolidació de la literatura

La manca de tradició teatral i l'actitud de desconfiança respecte al català per al teatre culte fan que els gèneres populars, com els col·loquis i el sainet, monopolitzin l'escena.

L'existència del públic facilita la renovació del teatre en català per elevar-lo a la categoria de teatre culte. A finals del segle XIX, gràcies a l'obra d'Àngel Guimerà, es consolida un llenguatge dramàtic culte.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Àngel Guimerà consolida i recupera el gènere teatral a Catalunya.

Vida

  • Alguns aspectes de la seva vida influeixen en la seva obra:
  • La condició de fill natural: els seus pares no es casaren fins que ell va néixer.
  • La condició de nouvingut: es crià a les illes Canàries, fill de català i canària, i no aprengué el català fins als vuit anys. Aquest fet es va traduir en una militància nacionalista per accentuar la seva catalanitat i el mestissatge dels personatges.
  • El fracàs amorós: la seva joventut i l'estreta relació amb la mare expliquen el romanticisme tràgic i els personatges femenins molt idealitzats.

Obra

Poesia

  • Es caracteritza per ser de caràcter argumental narratiu.
  • En els Jocs Florals de 1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber.
  • Un exemple de la seva extensa poesia és el recull Poesies.

Teatre (Etapes)

Tragèdies romàntiques
  • Ambientació medieval i tractament subjectiu de la història.
  • Gran relleu dels personatges (nobles, aristòcrates...).
  • Utilitza el vers.
  • Obra destacada: Mar i Cel (1888).
Drames realistes
  • Síntesi d'elements romàntics i realistes amb denúncia social.
  • Utilitza la prosa i un llenguatge més col·loquial.
  • Trilogia principal: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
  • Presenten un triangle amorós amb final tràgic.
  • Maria Rosa: En Marçal maquina una trampa per desfer-se d'en Andreu i casar-se amb Maria Rosa; ella, en descobrir l'engany, el mata.
  • Terra baixa: El drama més famós. Un terratinent casa la seva amant, Marta, amb en Manelic, un pastor, per conveniència econòmica.
  • La filla del mar: L'Àgata, supervivent d'un naufragi, decideix tornar a la mar pel rebuig de la gent.
Intents modernistes
  • Etapa de vacil·lacions a partir de 1900.
  • Intenta afegir-se als corrents europeus amb L'aranya (1906).
  • Finalment, retorna a la tragèdia romàntica i al drama realista.

Narcís Oller (1846-1930)

És considerat el creador de la novel·la catalana moderna. El seu naturalisme es va centrar en la descripció dels personatges i les trajectòries vitals.

Classificació de les novel·les de Narcís Oller

Aprenentatge

La papallona: Entre el Romanticisme (fulletó) i el Realisme (descripcions minucioses).

Consolidació

  • L'Escanyapobres: Anàlisi naturalista de l'avarícia com a malaltia.
  • Vilaniu: Suposa un cert retrocés tècnic.
  • La febre d'or: L'obra més realista, llarga i ambiciosa.
  • La bogeria: La més naturalista; debat sobre l'herència genètica i el medi.

Intents modernistes

Pilar Prim: S'acosta a l'estètica modernista amb el conflicte individu-societat.

Narrativa romàntica i costumisme

El Costumisme

  • Gènere de transició cap a la novel·la realista.
  • Descobreix la realitat quotidiana, descriu costums i personatges tipus.
  • Visió concreta i estàtica, sense nus narratiu.
  • Adopció del català com a vehicle d'expressió.
Costumisme a les Illes
  • Atenció a la ciutat (classe mitjana i menestralia).
  • Llengua dialectal rica.
  • Setmanaris com L'Ignorància.
  • Autors: Pere Alcàntara Penya, Bartomeu Ferrà i Gabriel Maura.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Verdaguer representa la consolidació de la Renaixença i és el creador del català literari modern, actuant com a baula entre Ramon Llull i Joan Maragall.

Obra de Jacint Verdaguer

Poesia

Tracta els temes de la Pàtria (Catalunya) i la Fe (Déu). Predomina el to intimista, la natura i la religiositat.

Èpica
L'Atlàntida (1877)Poema en versos alexandrins sobre la desaparició del continent mític. Primera gran obra del Romanticisme català.
Canigó (1886)Millor obra de la Renaixença poètica. Narra l'enfrontament entre el paganisme (fades) i la religiositat medieval. L'autèntic protagonista és la natura.
Lírica
PatriòticaSentiment nacionalista, com al volum La Pàtria.
ReligiosaSentiment religiós, com a Idil·lis i cants místics.

Prosa

Llibres de viatges, articles periodístics (En defensa pròpia) i narracions folklòriques.

La Renaixença i el Romanticisme

La Renaixença és un procés de recuperació de la societat i la llengua catalanes entre 1833 (La pàtria d'Aribau) i 1877. Els seus objectius foren reconstruir la història, divulgar els clàssics, recollir la tradició popular i crear un model de llengua normativa.

Característiques de la literatura romàntica

El Romanticisme s'oposa al Neoclassicisme. El manifest a Catalunya fou el pròleg de Los bandos de Castilla de Ramon López Soler.

  • Insatisfacció: Recerca d'un món ideal.
  • Nostàlgia: Evasió cap a l'edat mitjana.
  • Nacionalisme: Desvetllament de la identitat.
  • Natura: El paisatge s'adapta a l'estat d'ànim (malenconia, tempestes).
  • Subjectivisme: Exaltació del "jo" i les emocions.
  • Llibertat creadora: Es rebutgen les regles clàssiques i es mesclen gèneres.

Els Jocs Florals

Restaurats el 1859 sota el lema "Pàtria, Fe i Amor", foren la plataforma decisiva per a la Renaixença. Premis:

  • Englantina d'or: Pàtria.
  • Viola d'or i d'argent: Fe.
  • Flor natural: Amor.

Qui guanyava els tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber. Malgrat les crítiques per anacronisme, crearen públic lector i donaren prestigi a la cultura catalana.

Descarregar

PDF Word HTML