La Renaixença: Història, Autors i Recuperació de la Llengua Catalana
La Renaixença: Definició i Cronologia
La Renaixença és un moviment cultural que consisteix a recuperar la literatura culta en llengua catalana.
Cronologia del Moviment
- Inici (1833): Publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
- Fi (1877): Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà són premiats als Jocs Florals.
Context i Característiques
Aquest moviment va estar molt influït pel Romanticisme (tot i que a Europa ja estava passant de moda). El seu ideari estètic és romàntic, però presenta la peculiaritat que els seus impulsors es presenten com a salvadors de la llengua i la literatura en català, en oposició directa a la Decadència.
Va començar com un moviment poètic. Fins al darrer terç del segle XIX no es va desenvolupar la narrativa ni el teatre en català.
Els Tres Autors Clau que Tanquen el Període
El període es tanca amb tres autors fonamentals:
- Jacint Verdaguer
- Àngel Guimerà
- Narcís Oller
La Poesia Inicial
Es comença a fer poesia en català. La primera obra clau va ser l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Aribau expressava els seus sentiments i per això ho va fer amb la seva llengua materna. L'Oda a la Pàtria és un poema circumstancial, fet com a regal d'aniversari. El Vapor va ser el primer poema publicat després de la Decadència.
El Programa de la Renaixença
L'ideari del moviment incloïa els següents objectius:
- Reconstruir la història de l'Edat Mitjana.
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
- Recollir tota la literatura oral (rondalles, llegendes, cançons...).
- Crear un model depurat de llengua.
- Crear una literatura en tots els gèneres.
- Potenciar les institucions culturals, la premsa i les editorials.
La Poesia i el Debat Lingüístic
La llengua literària inicial era insegura i arcaïtzant. Mancaven models recents i els autors es remetien constantment a l'Edat Mitjana. Aquesta situació va originar un important debat lingüístic sobre quin model de llengua s'havia de seguir.
Els Poetes Fundacionals
A partir de la publicació de La Pàtria de B. C. Aribau, van sorgir diversos poetes. Tres d'ells destaquen més per la seva actitud i promoció del moviment que pels seus poemes:
Joaquim Rubió i Ors
El seu pseudònim era Lo Gaiter del Llobregat. Va ser professor d'universitat. Va recollir poemes a favor del català, va promoure activament la Renaixença i va tenir una relació estreta amb els Jocs Florals.
Marià Aguiló
Mallorquí, de família rica, però era un xueta. Va ser bibliotecari a València i després arxiver a Barcelona. És considerat el poeta més important d'aquesta època. Va fer una gran recopilació de rondalles i va iniciar el Diccionari Aguiló, tot i que no el va poder acabar a causa de la seva mort. Aquest diccionari se centrava en el vocabulari medieval. També va destacar com a folklorista.
Manuel Milà i Fontanals
Va ser molt reconegut. Va establir les bases dels Jocs Florals i va escriure poemes, però la seva major aportació va ser la seva recopilació de cultura popular.