La Renaixença: Història, Autors i Teatre de la Literatura Catalana

La Renaixença

Introducció a la Renaixença Catalana

La Renaixença va ser un moviment de recuperació de la llengua catalana. La publicació de l’Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, en la revista El Vapor, és considerada l’inici de la Renaixença. Els escriptors s’esforçaren a recuperar la literatura culta i els usos formals de la llengua. La traducció dels principals autors europeus afavorí la difusió de la Renaixença. El gènere predominant fou la poesia.

Etapes de la Renaixença

La Renaixença no va sorgir al mateix temps ni de manera uniforme en tots els territoris, distingint-se 4 etapes:

• Catalunya (1830): Es conreava la poesia romàntica en castellà.
• Barcelona (1859): Certamen literari que afavorí la creació literària i reuní els poetes.
• València (1870): Inici dels Jocs Florals i creació de Lo Rat Penat, societat de defensa de la llengua.
• Mallorca (1890-1899): Escriptors que formaren l’anomenada Escola Mallorquina.

Autors Destacats de la Renaixença

Teodor Llorente i Oliva

Traduí al castellà diversos autors, com Victor Hugo. A més de traductor i poeta, fou periodista, fundador i director del diari Las Provincias. El 1857 es vinculà a la Renaixença. Amb una visió idealitzada del passat i del present, i un estil basat en els tòpics tradicionals que ignorava les noves tendències poètiques. El 1909 fou coronat com a Poeta de València.

Jacint Verdaguer

Fou un eclesiàstic d’origen rural que realitzà un extens i variat treball literari: rondalles, cançons populars, poesia clàssica, en les quals estan presents l’intimisme, el patriotisme i la religiositat. Obres destacades:

• Poesia lírica: L’Atlàntida i Canigó.
• Tema patriòtic: Pàtria, Montserrat, Aires del Montseny.
• Poesia religiosa: Idil·lis, Cants Místics.
• Prosa: Excursions i Viatges, Rondalles.

Vicent Wenceslao Querol

Poeta valencià, autor d’un poemari, Rimes Catalanes. Destaca la influència del moviment romàntic i la utilitat dels tòpics de la poesia dels Jocs Florals.

El Teatre de la Renaixença

Encara que el gènere poètic fou el més conreat durant la Renaixença, al segle XIX va créixer l’interès pel teatre entre el públic burgès i la menestralia urbana.

Tipus de Teatre

• Teatre culte: Representat per Victor Balaguer i Àngel Guimerà. Temàtica històrica i llengua plena d’arcaismes.
• Teatre popular: Autors com Eduard Escalante i Josep Bernat i Baldoví. Partia del valencià que es parlava aleshores, amb temes de la vida quotidiana, com el sainet, de caràcter còmic i satíric.

Victor Balaguer

Polític liberal, historiador, poeta i dramaturg. S’inicià en la literatura molt jove, amb drames romàntics de tema històric, en castellà, però a partir de la seva obra de gran èxit, escrigué en català.

Frederic Soler (Serafí Pitarra)

Nasqué a Barcelona i fou conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra. En la seva obra s’observa el pas del teatre costumista al drama romàntic, amb una actitud crítica i satírica.

Àngel Guimerà

Nascut a Tenerife, fundador del setmanari La Renaixença. Es conegué com a poeta el 1877, nomenat Mestre en Gai Saber, guanyant 3 premis en els Jocs Florals. L’estrena de la seva obra en català suposà la restauració del teatre català. Entre 1890 i 1900, abandonà l’estètica romàntica i evolucionà vers el realisme, amb temes més pròxims als problemes de l’època.