La Renaixença: Història, Cultura i Literatura Catalana
La Renaixença
La Renaixença és un moviment lent i progressiu de recuperació de la cultura catalana i una adaptació d'alguns dels corrents de la cultura europea. Comença als anys 30, però es consolida a finals del segle XIX amb l'aparició dels Jocs Florals el 1859.
Al principi, es pretenia recuperar la llengua només en la poesia, i no en la novel·la ni en el teatre.
Context històric
A Europa, el segle XIX viu una transformació social i econòmica que influeix en la literatura i en la cultura en general. En primer lloc, per un nou model econòmic basat en el capitalisme i, en segon lloc, per un nou model social basat en les idees liberals; apareixen dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera.
Punt de vista literari
- Apareix la indústria editorial amb publicacions periòdiques, revistes i premsa.
- El llibre es converteix en un objecte d'ús quotidià.
- Amb la indústria es poden imprimir més quantitat d'exemplars, baixen els preus i els escriptors es professionalitzen.
- La premsa periòdica afavoreix la publicació d'articles, contes i crítiques literàries; apareixen els autors compromesos que intenten canviar la societat a través de les seves obres.
Punt de vista social
- Catalunya es configura com un país industrial.
- Amb la indústria apareix el moviment migratori del camp a la ciutat.
- Es produeix la incorporació de la dona al món industrial.
- Tant burgesos com obrers assumeixen les iniciatives culturals.
- Es té contacte amb els nous moviments d'Europa.
- La primera constitució espanyola proposa un Estat centralista.
Punt de vista lingüístic i cultural
- Els il·lustrats denuncien l'abandó de l'ús culte del català i defensen la unitat de la llengua per a la literatura culta.
- Apareix la diglòssia total: es continua parlant en català, però per prestigi es passa a utilitzar el castellà per als escrits oficials.
- Procés de castellanització, ja que l'escolarització no era en català.
- El segle XIX comença amb l'absència de la literatura culta en català; només es va mantenir en algunes expressions de la literatura popular.
- A mitjans del segle XIX es reclama l'increment de l'ús del català i es comença a superar la diglòssia.
- Es recupera paulatinament l'ús del català en la literatura culta, però es troben amb la dificultat de no haver pogut llegir els autors clàssics catalans i la manca d'un model lingüístic únic.