La Renaixença i els Inicis del Catalanisme Polític

UNITAT 8: EL CATALANISME (1833-1901)

1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA

• La Renaixença vol recuperar el català com a llengua de cultura.
• Iniciadors: Arribau (amb l'obra Oda a la Pàtria) i Joaquim Rubió.
• Historiadors cerquen el passat de Catalunya, on la llengua esdevé l'element central.
• Destaquen Víctor Balaguer i Manuel Duran i Bas.
• Els Jocs Florals afavorien una llengua culta però antiga.
• Cap al 1870 apareixen publicacions com: Diari Català, La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa.

2. INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

• Oposició al centralisme del segle XIX.
• Catalans conservadors: Manuel Duran i Bas, Joan Mañé i Flaquer, que apostaven per la descentralització de l’Estat.
• Apostaven pel federalisme (Partit Republicà Democràtic Federal).
• 1869: Pacte Federal de Tortosa per impulsar un Estat federal espanyol.
• 1880: Promoció del Primer Congrés Catalanista.
• 1882: Creació del Centre Català (no va durar gaires anys).
• 1883: Segon Congrés Catalanista, que fa una crida als catalans dels partits dinàstics a abandonar-los.

Memorial de Greuges (1885)

El Centre Català elaborà un document que reflectia les principals propostes del catalanisme polític. El Memorial, dirigit a Alfons XII, denunciava el centralisme i demanava:

• Proteccionisme econòmic.
• Manteniment del dret civil català.
• Dret a impulsar la vida regional.
• Defensa del català.

Va ser la primera mobilització unitària del catalanisme, recolzada per la societat.

• 1886: Publicació de Lo Catalanisme, d'Almirall, que va aconseguir que el catalanisme tingués una base social àmplia.
• Almirall s’oposa a l'Exposició Universal de 1888 (que va ser un èxit), argumentant l'allunyament de la vida política.

Lliga de Catalunya (1887)

Organització de caràcter conservador, amb figures destacades com:

• Prat de la Riba
• Puig i Cadafalch
• Domènech i Montaner
• Àngel Guimerà

Missatge a la Reina Regent (1888)

Les demandes principals incloïen:

• Demanda d’un parlament i govern propis.
• Català com a llengua oficial.
• Ensenyament en català.
• Càrrecs polítics per als catalans.

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

3.1. Catalanisme Tradicionalista

• Vigatanisme: Moviment cultural impulsat per institucions eclesiàstiques de Vic.
• Torres i Bages defensà un catalanisme d’arrels cristianes.
• La seva obra La Tradició Catalana estableix que la identitat de Catalunya no es pot separar de la família, la propietat i la religió.

3.2. La Unió Catalanista (UC)

• 1891: La UC intentava reunir totes les institucions regionalistes, també de l’àmbit rural.
• Base social: Classes mitjanes de comerciants, professions liberals i intel·lectuals.
• Van sorgir tensions internes per la diversitat (no volien participar en política) i l'objectiu d'autogovern per a Catalunya.

Bases de Manresa (1892)

Primer acte de la Unió Catalanista. S'hi va posar èmfasi en els punts que Catalunya havia de tenir:

• Competències absolutes en alguns àmbits.
• Oficialitat de la llengua catalana.
• Tots els càrrecs de Catalunya per als catalans.
• Restabliment d’institucions pròpies.

4. LA LLIGA REGIONALISTA

Impacte del 98 a Catalunya

• 1898: Impopularitat dels partits dinàstics.
• En contraposició, el catalanisme tenia un programa definit, líders amb prestigi i una base social àmplia.
• El 1898 va ser el moment idoni per presentar un partit a les eleccions i per demanar reformes.
• 1899: Creació de la Unió Regionalista (amb suport de la burgesia industrial i agrària) per demanar autonomia per a Catalunya.
• 1900: Prat de la Riba, Carner i Cambó funden el Centre Nacional Català.
• 1901 (Abril): La Unió Catalanista i el Centre Nacional presenten la candidatura dels 4 presidents: Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Domènech i Montaner i Sebastià Torres.

Fundació de la Lliga Regionalista (1901)

• L’èxit de la candidatura va conduir a la fusió i fundació de la Lliga Regionalista.
• La Veu de Catalunya va ser el mitjà per difondre les idees.
• La Lliga va ser el primer partit amb secretaria electoral, afiliats, publicacions i centres polítics.
• La Lliga va obtenir bons resultats a les eleccions municipals, a diferència dels dinàstics.
• A Catalunya, guanyen els republicans catalanistes.
• Va comptar amb el suport dels industrials i comerciants.