La Renaixença Literària Catalana: Poesia, Teatre i Novel·la
Primeres Manifestacions Poètiques: La Poesia
L’exemple d’Aribau no té una continuïtat immediata; els poetes catalans s’obren a poc a poc davant la perspectiva d’usar el català. Anys més tard, sorgeix la figura de Joaquim Rubió i Ors, que té una certa importància perquè:
- Delimita els patrons temàtics de la poesia: pàtria, fe i amor.
- Aconsegueix d’incitar els seus contemporanis a escriure poesia en català.
Cal destacar el paper de Manuel Milà i Fontanals, ja que, tot i que la seva obra poètica en català és escassa, es dedica a rastrejar la història de la literatura medieval catalana i la divulga eficaçment.
El Teatre a la Renaixença Catalana
Dins de la Renaixença neix l’interès per aconseguir un teatre romàntic culte en català. Tanmateix, el romanticisme teatral tindrà un reflex més populista i tòpic en el camp del melodrama. Aquestes obres assoliren un gran èxit tot explotant anècdotes sentimentals plenes de sang i fetge.
L’autor més representatiu serà Frederic Soler, més conegut com a Serafí Pitarra.
La Novel·la: Un Camp en Desenvolupament
La normalització progressiva que assoliren la poesia i el teatre en català no té una aplicació en el camp de la narrativa (novel·la). Des de Tirant lo Blanc no s’havia publicat cap novel·la en català. Per això, es pot qualificar gairebé d’esforç patriòtic el que emprèn Antoni de Bofarull, quan l’any 1862 publica L’orfeneta de Menàrgens a “Catalunya agonitzant”.
Àngel Guimerà: Vida i Obra d'un Mestre
Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife, a les Canàries, el 1845, de mare canària i pare català d'una família del Vendrell. Als vuit anys, Guimerà anà a viure a aquesta vila.
La seva trajectòria inclou:
- 1859: Entra a estudiar als Escolapis de Barcelona, on començà el conreu de la poesia en castellà.
- 1870: Publica els seus primers poemes.
- 1871: Amb un grup d'amics, funda la revista La Renaixença.
- 1874: Esdevé director de La Renaixença.
- 1877: Guanyà els tres premis ordinaris dels Jocs Florals i fou proclamat Mestre en Gai Saber.
- 1879: Inicia la seva carrera d'autor teatral amb Gala Placidia.
- 1880: Pren part molt activa en els moviments de reivindicació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII.
- 1895: És elegit president de l'Ateneu Barcelonès.
- 1906: És proposat per al Premi Nobel de Literatura.
- 1909: Rep un gran homenatge popular a la plaça de Catalunya.
- 1924: Mor el 18 de juliol.
"La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau
La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau neix sent un poema de circumstàncies (onomàstica del seu cap) i acaba sent el poema que inicia i millor simbolitza la Renaixença, ja que el tema més general és l'apologia de la llengua i la pàtria.
El poema s'estructura en dues parts, amb una estrofa final de conclusió:
- Primera part (dues estrofes): S'acomiada de la pàtria i manifesta l'enyorança que sent pel fet de viure allunyat. Exalta el paisatge i, concretament, tres paisatges simbòlics de la pàtria catalana: el Montseny, Mallorca i Montjuïc.
- Estrofa de conclusió: Aribau, lluny de la pàtria, no troba consol a la seva enyorança; en va, prova de transportar-se en imaginació, ja que no pot ser-hi present.