Renaixença, Modernisme i Noucentisme: resum i trets clau

Renaixença (Catalunya, 1833)

Renaixença: moviment de renovació cultural emparellat amb el romanticisme (Catalunya, 1833). Pretén una normativització de la llengua i una reivindicació política. Els Jocs Florals, restaurats amb la temàtica pàtria-fe-amor, van suposar un nou impuls modernitzador: poesia (Jacint Verdaguer), narrativa (Narcís Oller) i teatre (Àngel Guimerà).

València: (Jocs Florals 1859) la societat Lo Rat Penat, a, b, una projecció social i progressista. Inclou els petes d'espardenya, extracció social popular, poesia molt artificiosa i arcaïtzant. Amb la poesia jocfloralesca de Llorente; només el sainet (teatre menor de caràcter satíric). Destaquen Bernat i Baldoví i Escalante.

Modernisme (última dècada del s. XIX i primera del s. XX)

Modernisme: moviment que reivindica, entre intel·lectuals, la construcció d'una cultura nacional que superi el regionalisme i l'endarreriment de la Renaixença.

Característiques:

• Professionalització de l'artista: serà la seva aspiració.
• Subversió respecte al burgès; el tema central és l'artista enfrontat a la societat (simbolitzada per l'ideari burgès).
• Necessitat de solucionar l'anarquia lingüística; fort individualisme.
• Literàriament hi ha dues tendències: esteticista (art per l'art) i regeneracionista (influir en la societat).

Figures clau: Joan Maragall, Prudenci Bertrana, Santiago Rusiñol, etc.

Noucentisme (1906/1911 fins al 1923)

Noucentisme: triple esdeveniment que, a la fi, determinarà el naixement d'un nou moviment: la publicació del poemari de Carner, el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i la publicació de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba. Conjunció d'una estètica literària diferenciada, reivindicació d'una normativa del català i l'assumpció d'una cultura pròpia.

En realitat és una evolució de les idees modernistes, amb una diferència: es busca el suport del poder dels burgesos. Naix amb l'arribada al poder de la Mancomunitat i del partit nacionalista de Prat de la Riba, i acaba amb l'anul·lació de la Mancomunitat pel règim de Primo de Rivera. Els noucentistes són un grup ben cohesionat amb un únic objectiu: culturitzar el poble.

Discriminara altres gèneres per a afavorir l'assaig i la poesia.

Trets estètics: Eugeni d'Ors (segle XX: ciutat, cultura, raó, ordre, classicisme, arbitrarisme).

Normalització: creixement de nous centres educatius; creació d'una escola de bibliotecaris i d'una xarxa municipal de biblioteques; creació d'un centre d'estudis arqueològics; creació d'una normativa lingüística comuna. Margina el teatre i la novel·la.