La Renaixença i els Moviments Literaris del Segle XIX a Catalunya

La Poesia de la Renaixença Catalana

Jacint Verdaguer i Teodor Llorente en la poesia, Àngel Guimerà en el teatre i Narcís Oller en la narrativa són figures clau d'aquest període.

Per què la Poesia és Clau a la Renaixença?

• És el gènere més apte per a la manifestació del propi jo.
• Té una important plataforma de difusió en els Jocs Florals.
• Les idees romàntiques sobre la importància de les llengües vernacles i la poesia són la tercera raó de l’apogeu d’aquest gènere.

Temes Recurrents de la Poesia Renaixentista

• La nació: Exaltació dels valors nacionals, de les tradicions populars i idealització del nostre passat històric.
• La llengua: Els poetes de la Renaixença reivindiquen l’ús del català com el símbol patriòtic més important.
• El paisatge: Esdevé l’espill en què el poeta projecta i comunica els seus sentiments, mitificant la vida al camp.
• La poesia popular: Recuperació del folklore popular.

Jacint Verdaguer: El Príncep dels Poetes

La seva obra té un caràcter romàntic i, sobretot, profundes arrels populars. Va contribuir d’una manera cabdal a la recuperació del català. Les principals obres són L’Atlàntida i Canigó.

Constantí Llombart i la Diversitat Poètica

Va néixer a la ciutat de València. Es diferenciaven dos vessants: el primer, format pels poetes més progressistes i revolucionaris, i el segon, per escriptors més conservadors i burgesos.

Teodor Llorente: Fe, Amor i Tradició

Nascut a València i fundador de Las Provincias. Fou fundador també de la societat Lo Rat Penat. La seva poesia es basa principalment en els pilars de la poesia jocfloralesca, és a dir, fe i amor. Els seus poemes més reeixits són La barraca i Cant darrer. Es caracteritza per la recuperació del model arcaïtzant de la llengua i un estil culte.

El Teatre de la Renaixença Catalana

Durant la Renaixença es produeixen dues classes de teatre: un de popular, representat pel sainet i l’obra d’Eduard Escalante, i l’altre culte, representat pel drama romàntic i l’obra d’Àngel Guimerà.

Eduard Escalante: Mestre del Sainet Valencià

El millor sainetista del segle XIX. El sainet és un subgènere teatral que reflecteix amb llenguatge col·loquial i una deformació del valencià i el castellà intrigues i actuacions còmiques per a divertir el públic. La crítica que es feia anava sovint adreçada a les persones cursis i presumides que tractaven d’ascendir en l’escala social.

Àngel Guimerà: El Dramaturg Universal

És l’únic dramaturg català de projecció internacional; el 1904 va ser proposat per al Premi Nobel de Literatura. La seva obra segueix dos models teatrals:

• Tragèdia històrica: Els personatges són herois i donzelles que protagonitzen complicades intrigues de tipus passional. Mar i Cel n’és la més destacada.
• Drama realista: Presenta problemes socials com a rerefons d’un conflicte amorós. Els escenaris són més contemporanis, però conserva trets romàntics com els personatges idealitzats i apassionats. Un exemple és Terra Baixa.

Realisme i Costumisme al Segle XIX

Al llarg del segle XIX, la societat europea experimenta una sèrie de transformacions a causa, sobretot, de la Revolució Industrial. Aquest fet provoca l’aparició d’uns corrents literaris que volen reproduir fidelment aquesta realitat canviant en oposició al Romanticisme. Neixen el realisme i el costumisme i, més endavant, el naturalisme. La narrativa realista i la costumista volen reproduir la realitat canviant del moment. El realisme defensa els ideals de la burgesia industrial, mentre que el costumisme reflecteix certa nostàlgia envers la societat que desapareix i una crítica a la industrialització.

Característiques de la Narrativa Realista

• Rebuig de qualsevol element fantàstic o meravellós. L’autor intenta aproximar-se a la realitat social i col·lectiva.
• S’intenta recrear la realitat amb un relat versemblant i una descripció detallista.
• Es fa una anàlisi de l’individu i de la conducta humana.
• A més d’un valor literari, posseeix també un valor documental, ja que la novel·la és concebuda com un espill de la societat burgesa.
• És fonamentalment una novel·la burgesa, que reflecteix els problemes i aspiracions de la burgesia.
• S’utilitza la tècnica del narrador omniscient que ho sap tot.

El Costumisme: Testimoni d'una Societat en Canvi

L’objectiu de la literatura costumista és donar testimoni d’una societat que es troba en procés de transformació. La industrialització de la societat està fent desaparèixer tota una sèrie de costums propis de les classes menestrals, la qual cosa provoca una actitud nostàlgica en els escriptors, que intentaran fer un retrat de la societat perquè no quedi oblidada.

Trets Característics del Costumisme

Els trets caracteritzadors coincideixen en algun cas amb els de la narrativa realista, encara que en algun altre difereixen totalment:

• Els personatges són caricatures de prototips.
• Es descriuen detalladament els ambients i la manera de viure i de parlar, i des d’una visió nostàlgica del món que s’està perdent.
• No hi ha massa argument ni progrés de l’acció, sinó una suma d’escenes i quadres descriptius.
• Es reprodueixen diàlegs reals usant frases fetes i dialectalismes.
• L’objectiu essencial és divertir, aportant una visió irònica i satírica.

L’autor més important és Emili Vilanova.

El Naturalisme: Evolució del Realisme

El naturalisme és un moviment literari que va néixer a França, amb l’obra d’Émile Zola, i es tracta d’una evolució i radicalització del Realisme. Es basa en les idees científiques de l’època (positivisme) i considera que la conducta de l’ésser humà està determinada per l’herència i pel medi en què viu.

Característiques Literàries del Naturalisme

• La novel·la: No accepta cap realitat que no sigui científicament demostrable. L’escriptor esdevé un científic que analitza la realitat.
• Obra objectiva i impersonal: L’autor s’ha de mantenir indiferent davant dels personatges i els esdeveniments que presenta.
• Determinisme biològic i ambiental: L’autor ha de demostrar que totes les accions humanes són produïdes per un determinisme biològic i ambiental. L’herència genètica i el medi marcaran el destí dels personatges i limitaran els seus actes.
• Descripció: La novel·la es presenta com un estudi científic basat en l’observació i no en la imaginació. Són exclosos el subjectivisme de l’escriptor i els elements fantàstics i idealitzats.

Narcís Oller: El Gran Exponent del Naturalisme Català

És el principal exponent del naturalisme en la nostra literatura. De fet, aquest moviment s’inicia a casa nostra amb la publicació de La Papallona, i s’acaba amb la publicació de La bogeria. Va contribuir de manera molt notable a la recuperació de la literatura catalana en el terreny de la narrativa.