La Renaixença i els Orígens del Catalanisme

La Renaixença Literària i Cultural

La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir als anys trenta del segle XIX per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. El començament de la Renaixença es fixa amb la publicació en català de l'Oda a la Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, i també per les propostes de Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat, 1841) de recuperar el català com a llengua literària.

Es van agrupar nombrosos intel·lectuals i erudits que van rastrejar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans per recuperar i reivindicar la identitat pròpia. D’aquesta manera, el redescobriment de la idea de pàtria i el fet d’assimilar-la amb la llengua materna va donar origen a la Renaixença.

L’any 1858 es van començar a celebrar els Jocs Florals com una plataforma per promoure i difondre la llengua catalana i per estimular els poetes a escriure en la seva llengua. Gràcies a això, es va crear un model de llengua literària culta. Hi van destacar escriptors com:

• Jacint Verdaguer
• Àngel Guimerà
• Narcís Oller

La Renaixença Popular i el Català que ara es Parla

Contraris a l’ús d’una llengua medievalitzant, plena de paraules incomprensibles, hi va haver uns quants escriptors d’idees progressistes que propugnaven l’ús del "català que ara es parla".

Hi va destacar Serafí Pitarra, que va començar escrivint un teatre caricaturesc i sarcàstic que, en els ambients més cultes, era qualificat de mal gust. També hi va destacar Anselm Clavé, que va contribuir a l’arrelament del català entre els obrers, i Abdó Terradas, que va escriure la seva obra com a instrument de propaganda i d’agitació.

D'altra banda, Valentí Almirall va ser el primer a formular una doctrina del fet diferencial català a l'obra Lo Catalanisme. Paral·lelament, van sorgir noves publicacions periòdiques que van incorporar l’ús de la llengua catalana:

• La Renaixensa
• El Diari Català
• La Tramontana
• La Campana de Gràcia
• L’Esquella de la Torratxa

Almirall: Pioner del Catalanisme Polític

Per a Almirall, no sols la història, la llengua i la cultura justificaven les reivindicacions polítiques catalanes, sinó també les diferències entre una Catalunya industrial i una Espanya fonamentalment agrària amb un sistema polític centralista. Amb aquesta idea, va justificar la seva teoria sobre el "particularisme català", en què defineix Catalunya com una nació, idees publicades a Lo Catalanisme (1886).

Almirall va ser el principal redactor del Memorial de Greuges (1885). Aquesta era una memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya que va ser presentada al rei Alfons XII per una comissió representativa de personalitats de la societat catalana.