La Renaixença popular i els inicis del catalanisme polític
1.3. La Renaixença popular
També es va desenvolupar un moviment cultural popular que defensava la utilització del català «que es parla» i que comptava amb la tradició d'una literatura i d'un teatre que tractaven temes quotidians.
En aquest moviment van destacar Josep Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler:
- Clavé va contribuir amb el repertori de cançons que interpretaven les societats corals.
- Terrades va escriure obres teatrals satíriques de contingut antimonàrquic.
- Frederic Soler, conegut com Serafí Pitarra, va escriure un teatre caricaturesc i sarcàstic.
En la dècada del 1870 es van apropar ambdós corrents de la Renaixença. Els Jocs Florals van assolir la seva plenitud amb figures com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.
El català va començar a incorporar-se a publicacions com La Renaixença, diaris com Diari Català, i periòdics republicans com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa.
2. Els inicis del catalanisme polític
2.1. La crítica al centralisme
Les diferents constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a nació única. Els moviments populars (bullangues) que es van produir entre 1835 i 1843 van palesar aquest descontentament i van ser una primera mostra d'oposició al centralisme.
La Dècada Moderada (1844-1854) va suposar un augment del centralisme acompanyat d'una política d'ordre públic molt dura. Moderats catalans com Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas van defensar la descentralització de l'Estat.
2.2. El federalisme
El 1868, amb l'aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals van experimentar una expansió política important, sobretot a Catalunya.
Francesc Pi i Maragall defensava que l'Estat federal espanyol havia de ser resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.
L'any 1869, federals de l'antiga Corona d'Aragó (Catalunya, Aragó, València i les Balears) van signar el Pacte Federal de Tortosa. El document constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyol.
La Primera República i el projecte de Constitució de 1873 van ser l'intent d'instaurar un Estat federal. En el nou context de la Restauració, Josep M.ª Vallès i Ribot va proposar àmplies competències. La defensa de la independència de Cuba per Pi i Maragall va augmentar les dissensions a l'interior del partit, que va entrar en decadència a la seva mort (1901).