Renaixença i Postguerra: Evolució de la Literatura Catalana

La Renaixença: Models Lingüístics i Context

Models Lingüístics: Català Acadèmic i Català Col·loquial

La llengua al segle XIX no tenia una normativització única per a tots els parlants. Els intel·lectuals sabien que calia cercar-ne una que servís per a depurar el lèxic i l'ortografia i així tenir un instrument adequat per a la creació literària.

• Els partidaris del català acadèmic pensaven que la millor opció era l'estudi de la llengua d'ells, fixar les normes. S'allunyava de la llengua col·loquial.
• Els partidaris del català que ara es parla pretenien acostar les normes del llenguatge a esquemes populistes sense cap intenció clara d'estandardització. Aquesta postura va tenir gran nombre de seguidors entre les files de les publicacions de caire satíric.

Definició de la Renaixença

La Renaixença és un moviment cultural del català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà.

Causes de la Renaixença

• Socioeconòmiques: La Revolució Industrial va fer possible la recuperació de l'economia a finals del segle XVIII i generà una nova classe dirigent.
• Culturals: L'afany investigador i erudit dels il·lustrats propicia la recerca arqueològica en el nostre passat històric.
• Romanticisme: Amb la seva reivindicació de la llibertat individual i de les nacions.

Objectius de la Renaixença

• Reconstruir la història medieval.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir la tradició literària popular.
• Crear un model de la llengua normativa i fer possible la normativització literària.

Jacint Verdaguer i la Prosa

A la prosa, hi havia una manca de tradició novel·lística des de Tirant lo Blanc. Gust per la narrativa sentimental i la novel·la històrica, en un primer moment en castellà. El costumisme i la narrativa realista i naturalista.

La Literatura Catalana de Postguerra

La Novel·la Psicològica

La novel·la psicològica, que es basa en la descripció de la intimitat d'un o diversos personatges i de les seves reaccions davant els fets determinats, assoleix una complexitat tècnica considerable gràcies al corrent psicològic i filosòfic que domina gran part del pensament europeu a començament del s. XX. En moltes ocasions, el narrador és suplantat per la veu del personatge, per les seves reaccions.

Quan el narrador desapareix totalment i dóna pas al fluir de la consciència dels personatges, parlem de la tècnica del monòleg interior que pretén reproduir el pensament i les idees dels personatges en el mateix moment de la seva formació. Aquesta intenció tindrà plena de contradiccions, repeticions, exclamacions, frases inacabades, i en el temps, ja que no hi ha cap moment igual en la vida d'una persona, el fluir del seu pensament.

Distingim entre monòleg interior directe i indirecte: el directe, quan el personatge parla per a ell mateix, i l'indirecte, quan les paraules del personatge van dirigides a un interlocutor o persona que escolta i que mai no es fa present com a subjecte actiu.

Mercè Rodoreda

Etapes de Mercè Rodoreda

• Joventut: Aloma.
• Maduresa: Vint-i-dos contes, La plaça del Diamant, Jardí vora el mar i El carrer de les Camèlies.
• Vellesa: Mirall trencat, La meva Cristina, Semblava de seda.

Característiques de l'Obra de Rodoreda

• Ús del monòleg interior.
• Protagonistes femenins.
• Relacions amoroses frustrades.
• Univers simbòlic.
• Expressió poètica.

Vida de Mercè Rodoreda

Fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent,^[1] tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües.^[2]

Llorenç Villalonga

És el narrador mallorquí més destacat de la literatura catalana. Procedent d'una família aristocràtica rural mallorquina, alterna la seva professió de metge psiquiatra amb la literatura. La seva obra més extensa inclou quinze novel·les, llibres de relats, obres teatrals i articles periodístics.

Característiques de Llorenç Villalonga

Poesia de Postguerra: Tendències i Autors

Els primers anys de postguerra es caracteritzen per les dificultats de tot tipus, però, amb el pas dels anys, la poesia anirà manifestant diferents tendències que bàsicament seran:

• Anys 40: Poesia Evasiva

  Els anys 40, la poesia es tanca en ella mateixa i es manté desconnectada de la realitat que l'envolta. Serà una poesia evasiva feta segons els esquemes postsimbolistes que havien predominat abans de la guerra. La intenció és crear una sensació de normalitat cultural enfront de l'anormalitat exterior.

• Anys 50: Humanisme Metafísic

  Els anys 50, la temàtica s'obre al món exterior i apareix l'angoixa i els problemes de l'home de la postguerra. És el que s'anomena humanisme metafísic que centrarà l'interès poètic en qüestions transcendentals. Autor: Salvador Espriu.

• Anys 60: Realisme Social

  Els anys 60 es concep la poesia com a expressió de la realitat quotidiana. És el que es coneix com a realisme social. El poeta esdevé un home entre els homes; la poesia valdrà en tant que expressió personal i col·lectiva, serà una experiència connectada amb el món real.

  Autor: Miquel Martí i Pol.

Salvador Espriu

Estudia dret, història antiga i llengües clàssiques. La guerra interrompé els estudis d'egiptologia i l'obra novel·lística en què començava a destacar.

Obres de Salvador Espriu

Abans de la guerra va publicar dues novel·les: El doctor Rip, en què un metge narra en primera persona el procés terminal de la seva malaltia, i Laia, on descriu el drama vital d'una dona maltractada.

Acabada la guerra, cal destacar Antígona, Una altra freda si us plau i La primera història d'Esther.

Miquel Martí i Pol

Era autodidacta i amb una extensa producció ha estat el poeta més destacat de les darreres dècades. De família treballadora. Als 14 anys entra a treballar a la fàbrica del poble. Als vint anys va contreure una malaltia pulmonar. La seva poesia, tendra i intimista, tracta tots els grans temes de la literatura universal. S'havia iniciat amb 50 paraules al vent i Quinze poemes. Llavors, La fàbrica i el poble.