La Renaixença: El Ressorgiment de la Cultura Catalana al segle XIX

La Renaixença: Panorama Cultural del Segle XIX

La Renaixença va ser un moviment sociocultural del segle XIX a Catalunya, protagonitzat per sectors importants de la literatura. Els seus objectius principals eren la revaloració literària del català i la definició dels trets diferencials de Catalunya. No obstant això, la burgesia conservadora de l'època es va apropiar dels postulats de la Renaixença.

S'acostuma a considerar el poema "La Pàtria" (1833) de Bonaventura Carles Aribau com l'inici del moviment. Joaquim Rubió i Ors va impulsar la Renaixença amb el pròleg que va escriure, un veritable manifest i una defensa de la llengua catalana. Des del punt de vista polític, els integrants de la Renaixença es movien dins de paràmetres regionalistes, compatibles amb la idea d'una Espanya-nació.

El moment culminant de la Renaixença va ser la celebració dels Jocs Florals de 1859, que tenien com a finalitat la difusió de l'ús cultural de la llengua i la recuperació de la identitat catalana. La poesia va ser l'art que més va caracteritzar els Jocs Florals.

La Renaixença va durar fins a la dècada de 1890, quan el Modernisme va canviar els patrons de l'art i la literatura.

Institucions Culturals

De l'època, destaquen:

• La Universitat: El trasllat de la Universitat a Cervera, decretat per Felip V, suposava un llast per a la intel·lectualitat barcelonina. El restabliment va ser una reivindicació constant i es va restaurar el 1837. La Universitat va ser objecte de purgues quan els governs estaven en poder dels sectors més conservadors.
• Reial Acadèmia de Bones Lletres: Entitat més dinàmica que estimulava els estudis històrics i literaris. La seva política de convocatòria de premis va preparar el terreny a la celebració dels Jocs Florals.

Cultura Popular

Les classes populars no disposaven d'institucions que els oferissin activitats artístiques o culturals. El teatre va ser l'espectacle més popular del segle XIX. Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra, va ser l'autor que millor simbolitza l'esperit crític i burlesc. "La Gata", obra que va liderar, es caracteritzava per la crítica despietada envers els costums i la moral de la burgesia. El Teatre Romea es va especialitzar en espectacles en català.

Les classes populars van trobar als espais originats un lloc d'esbarjo. Allà van néixer jardins i passeigs, sales de concerts. A Barcelona van ser cèlebres els Camps Elisis (1853-1873), amb una de les primeres muntanyes russes, i el Jardí d'Euterpe.

Primers Passos del Catalanisme

El sistema de la Restauració va imposar una idea d'Espanya que dificultava la identificació dels ciutadans. La gran burgesia, beneficiada pel bipartidisme, es va anar apropiant dels moviments regionalistes.

Valentí Almirall

Va formular les primeres tesis catalanistes polítiques. Va fundar el "Diari Català" (1879), va organitzar el Primer Congrés Catalanista (1880) i va crear el Centre Català. Defensava una Catalunya autònoma que permetria la reconstrucció de l'Estat. "Lo Catalanisme" (1886) recull les seves idees.

Lliga de Catalunya

Fundada el 1887, va significar la primera divisió del catalanisme polític, protagonitzada pels conservadors. La redacció i el lliurament del manifest "Missatge a la Reina" amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, on es recollien diferents perjudicis i es demanava autonomia.

Unió Catalanista

Entitat fundada el 1891 que va aplegar diferents grups i que va néixer com a reacció a un article que posava en perill el dret català. Això va consistir a celebrar diferents assemblees. La més important va ser la d'Manresa, on es van presentar les Bases de Manresa.

Bases de Manresa (1892)

Es va fer una reunió a Manresa, presidida per Lluís Domènech i Montaner, que va acabar amb la redacció de les Bases de Manresa. Aquest document definia com havia de ser la futura constitució regional de Catalunya. Era un text conservador i tradicionalista que pretenia restaurar les institucions medievals i que no veia amb bons ulls el model liberal.

Memorial de Greuges

Presentat a Alfons XII el 1885 per diferents personalitats dels àmbits econòmic, cultural i social, està considerat el primer acte significatiu del catalanisme. Era un text regionalista que pretenia canviar Espanya i defensava la llengua i la cultura catalanes.