La Renaixença: El Ressorgiment de la Llengua i Cultura Catalanes
Al principi del segle XIX, el procés de castellanització que havia iniciat al nostre territori durant l'època moderna continua en augment. Si en els segles anteriors, la noblesa era la classe que havia abandonat la nostra llengua en favor del castellà, ara serà l'alta burgesia qui farà el canvi com a signe d'ascens social i de poder. L'arribada de les idees romàntiques europees cap a 1830 va comportar un canvi d'actitud... La Renaixença, a més de reivindicar la llengua formal i la literatura culta, afavorí el sentiment patriòtic i les senyes d'identitat col·lectiva, així la classe burgesa evolucionà envers posicions nacionalistes.
Etapes de la Renaixença
1a etapa:
A Catalunya, a partir de 1830 s'inicià la poesia romàntica en castellà o en català; és el cas de Carles Aribau. A València, Tomàs Villaroya publicà la «Cançó» en el diari El Liceo.
2a etapa:
En 1859 es recuperaren a Barcelona els Jocs Florals, d'origen medieval. Cal ressaltar Víctor Balaguer i Àngel Guimerà entre altres.
3a etapa:
A partir de 1870, els Jocs Florals també es convoquen a València i a l'any 1878 es creà Lo Rat Penat, entre els autors estaven Teodor Llorente i Constantí Llombart.
4a etapa:
A les Illes Balears, la Renaixença es va introduir cap a la fi del segle XIX i les primeres del XX, entre els escriptors destaquen: Marià Aguiló i Tomàs Aguiló.
La Poesia i l'Estàndard Literari
La poesia fou el gènere més conreat durant la Renaixença. Cal tenir en compte que els Jocs Florals estimularen la creació poètica, que desenvolupava la temàtica patriòtica, religiosa i amorosa. La situació de l'estàndard literari, privat d'un registre culte modern, i l'existència d'una llengua viva, farcida de castellanismes, dificultaven l'escriptura de novel·les i d'obres de teatre culte, sinó també una infraestructura cultural i legal que no existia. En general, els escriptors de la Renaixença empraren un estàndard literari arcaïtzant. Es van fer polèmiques sobre l'estàndard literari. Hi havia dos corrents:
- Els cultistes, o poetes de guant.
- Els populistes, o poetes d'espardenya.