Renaixença, Romanticisme i Realisme: Literatura Catalana Segle XIX

La Renaixença: Recuperació de la Llengua Catalana

La Renaixença va ser un ampli moviment de reivindicació de la personalitat nacional de Catalunya i la recuperació de l'ús culte i literari de la llengua catalana.

Va iniciar-se el 1833 amb l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i va finalitzar cap al 1890.

Objectius de la Renaixença

• Conrear diferents gèneres de literatura.
• Restablir institucions acadèmiques.
• Retornar al català el prestigi social.
• Recopilar literatura i folklore popular.

Aquests objectius van ser importants per superar la situació sociolingüística que hi havia a Catalunya des del segle XVIII.

El Romanticisme: Context i Característiques Generals

Context Històric i Cultural del Segle XIX

El segle XIX es caracteritza per:

1. Revolucions liberals i processos nacionalistes (factors que afavoreixen el moviment).
2. El Romanticisme: corrent sorgit a Alemanya que valora l'individu, la nació, els sentiments i la passió per sobre de la raó.
3. Sentiments nacionalistes impulsats per la burgesia.

Va ser una època d'inestabilitat política i social provocada per la Guerra del Francès i les Guerres Carlines. Va finalitzar el 1874 amb la Restauració Borbònica, que, gràcies a la industrialització, va fer créixer l'economia catalana.

Trets Generals del Romanticisme

• Oposició a la literatura racionalista.
• Ideals de llibertat.
• Exaltació de la sensibilitat, els sentiments i la passió.
• Valor de l'individu i de la nació.
• Va representar la revolució estètica, canviant el concepte d'autor.
• Sensibilitat que es manifesta en tots els àmbits.

El Romanticisme a Catalunya

Comença amb la publicació d'El Europeo (1823) i El Vapor (1833). Molts escriptors van passar del castellà al català.

Dues Tendències del Romanticisme Català

• Conservadora: Rubió i Ors, Antoni de Bofarull, Jacint Verdaguer.
• Liberal: Víctor Balaguer.

Paral·lelisme entre Renaixença i Romanticisme

Característiques Clau del Romanticisme

• Subjectivisme
• Idealisme
• Llibertat creadora
• Nacionalisme

Realisme i Naturalisme: La Societat Industrial

Context Històric i Cultural del Segle XIX

Durant la Restauració, sectors catalanistes vinculats a la Renaixença cultural van donar suport a l'ascens del catalanisme polític. Es produeixen canvis econòmics i culturals que permeten el pas a una societat industrial i modernitzada, amb l'aparició de grans ciutats i avenços aplicats a la vida quotidiana (com la "Febre d'Or", un gran dinamisme econòmic).

La Campanya Lingüística de l'Avenç

Davant la necessitat de normativitzar el català (amb dues tendències: català acadèmic vs. català parlat), la revista L'Avenç va impulsar una campanya entre 1890 i 1892 per assolir els objectius següents:

• Acabar amb el desgavell ortogràfic.
• Unificar els dos models de llengua.
• Eliminar barbarismes.
• Elaborar un diccionari.

Crides al Conreu de la Prosa en Català

Es van fer crides als escriptors perquè escrivissin en llengua catalana, sobretot prosa, i no només poesia. El primer escriptor a fer-ho va ser Jaume Collell, el 1868, amb Lo Gay Saber.

Trets Generals del Realisme

El Realisme s'oposa al subjectivisme i l'idealisme romàntics. Intenta reproduir amb la màxima objectivitat la realitat social contemporània (especialment a través de la novel·la). Novel·listes importants: Stendhal, Flaubert...

Trets Generals del Naturalisme

Émile Zola és considerat el creador del Naturalisme. Aquest moviment representa l'evolució i la radicalització dels principis de la novel·la realista (descripció i objectivisme narratiu). Es basa en:

• Actitud científica i determinisme.
• Valor d'utilitat social (tesis zolianes).
• Observació i experimentació.
• Llenguatge referencial.

Narcís Oller serà l'autor naturalista català més destacat.

La Poesia del Segle XIX

Caràcter Romàntic de la Poesia

La poesia va ser el gènere més important del Romanticisme, manifestació del "jo". Pels romàntics, la poesia era una mena de religió, un mitjà per transcendir la realitat i arribar a conèixer-la millor. Va ser el gènere a partir del qual es va recuperar la producció literària en català. Els escriptors catalans van optar per la poesia a causa dels Jocs Florals i les idees romàntiques sobre les llengües romàniques.

Temàtica Poètica

• L'exaltació nacional.
• Reivindicació de la llengua catalana.
• El paisatge.
• La mitificació de la vida al camp.
• La poesia popular de tradició oral.

Subgèneres Poètics

1. Romanç històric: Forma medieval de caràcter narratiu que explica les aventures d'un heroi (tirallonga de versos sense separació estròfica).
2. Cançó: Imita formes de la tradició oral, molt senzilla. Tracta sentiments bàsics de l'ésser humà, amb històries per provocar emocions. Molt conreada a la Renaixença.
3. L'Oda: To elevat. La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau és el poema que inicia la Renaixença.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Verdaguer representa la consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesia.

Trets Principals de la seva Poesia

• Varietat temàtica i riquesa lingüística.
• Gran capacitat imaginativa.
• Conjunció de la tradició culta i popular.
• Obra plenament romàntica.

Característiques Personals

• Temperament idealista.
• Atracció per la natura.
• Concepció romàntica de la poesia.
• Nacionalisme i enyoradís de mena.

Canigó, Poema Èpic

Juntament amb L'Atlàntida, és un dels seus grans poemes èpics. El Canigó té una clara dimensió ideològica, amb suports literaris en el paisatge i motius històrics. Exalça la Catalunya mítica del passat i la fe cristiana.

La Narrativa Catalana del Segle XIX

Problemes Inicials de la Prosa

• Manca de tradició narrativa.
• Manca d'una llengua unificada.
• Els autors no eren professionals.
• Inexistència de públic lector i manca d'editorials en català.

La Novel·la Històrica

Arriba amb traduccions castellanes de novel·les estrangeres. Als anys 30, escriptors catalans imiten els estrangers i escriuen en castellà (Ramón López Soler). El 1862 es publica L'Orfeneta de Menargues d'Antoni de Bofarull.

Característiques de la Novel·la Històrica

• Marc històric real.
• Costumisme.
• Patriotisme.

Narrativa Costumista

La realitat contemporània és la matèria de la literatura. Els quadres de costums són peces breus que apareixen a la premsa popular.

Costumisme i Realisme

A partir de 1875, la novel·la catalana comença a incorporar la realitat social contemporània. La novel·la es pot classificar en dos tipus:

1. Novel·la de Costums: Retrat de la realitat.
   • Característiques: Descripció de la realitat, articulació de la novel·la a partir de la suma d'escenes, personatges prototípics, visió elegíaca, implicació subjectiva de l'autor.
   • Autors Importants: Joaquim Riera i Bertran (Escenes de la vida pagesa), Joan Pons i Massaveu (L'Auca de la Pepa).
2. Novel·la de Tendència Realista: Pretén fer una descripció profunda de la realitat.
   • Característiques: Llenguatge adjectivat, intenció moralitzant, visió idealista, tècniques i motius de la novel·la de fulletó, anàlisi psicològica, manca d'objectivitat.
   • Autors Importants: Carles Bosch de la Trinxeria, Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà.

La Novel·la Realista-Naturalista de Narcís Oller

Oller marca el pas a la modernització de la narrativa catalana, utilitzant la novel·la com el gènere més adequat.

Stendhal i el Realisme

Stendhal, novel·lista que contribueix a definir el Realisme (obra: El Roig i el Negre), presenta els següents trets principals:

• Observació imparcial de la realitat.
• Versemblança i psicologia complexa.
• Valor documental i novel·la burgesa.

Tècniques Narratives

• Objectivisme narratiu.
• Descripcions minucioses.
• Ús dels diàlegs.

El Naturalisme a Catalunya

Figures importants: Josep Yxart i Joan Sardà. Hi ha variacions respecte a les teories naturalistes franceses, ja que rebutgen el determinisme i la ideologia estricta. Sardà creu que les novel·les han de reflectir el fet viscut, mentre que Yxart defensa la teoria de la versemblança.

Narcís Oller: Creador de la Novel·la Moderna

Oller incorpora noves tendències i retrata fidelment la societat. Adopta el català com a llengua de les seves produccions novel·lístiques.

Etapes i Temes

1. Primeres passes (La Papallona).
2. Consolidació (L'Escanyapobres, La Febre d'Or).

Temes Recurrents

• Industrialització.
• Oposició camp-ciutat.
• Inadaptació de l'individu.
• Estudi de l'individu.

Anàlisi de Novel·les Clau

• La Papallona: Conté elements vuitcentistes i naturalistes.
• L'Escanyapobres: Tema de l'avarícia, tancada al progrés, amb elements de caràcter romàntic.
• La Febre d'Or: Procés documentat, dividit en dues parts: la pujada i l'estimada.