René Descartes: El Mètode i la Metafísica
Descartes és un pensador racionalista que inaugura l'etapa moderna del pensament. Que sigui racionalista vol dir que considera que el coneixement ha de fonamentar-se en la raó.
El mètode que proposa Descartes introdueix un dubte hiperbòlic, un escepticisme extrem. La idea és ben simple: no acceptar com a coneixement res que sigui dubtable, encara que el dubte sigui estrafolari.
1. Les raons del mètode
Les regles del mètode són quatre:
- Regla de l'evidència: no acceptar com a coneixement res que no sigui evident (això és, que no sigui clar [inqüestionable] i distint [perfectament separat dels altres pensaments]).
- Regla de l'anàlisi: separar pensaments compostos fins a reduir-los als més bàsics, els quals s'haurà de determinar si són o no evidents (regla 1).
- Regla de síntesi: després de l'anàlisi, agrupar els pensaments que s'hagin revelat com a evidents.
- Regla d'enumeració: revisar contínuament els processos que intervenen en el mètode. A part de la pròpia revisió per corregir errors, part de la idea és evitar el dogmatisme anterior: qualsevol coneixement ha de poder sotmetre's una i altra vegada a l'anàlisi de la raó.
2. Metafísica: el jo, Déu i el món
El dubte condueix Descartes a no acceptar com a coneixement inqüestionable cap del coneixement adquirit per mitjà de l'experiència, ni tampoc cap del coneixement que se segueix de la raó, com ara el matemàtic.
El coneixement que deriva de la raó podria, en principi (després es veurà per què no), ser també equivocat si, per exemple, existís un geni maligne (un dimoniet) que fes que ens enganyéssim a l'hora de fer operacions mentals (càlculs matemàtics, etc.).
El jo
En qualsevol cas, cap d'aquests dubtes no afecta la següent veritat: «penso, per tant existeixo». Fins i tot si m'equivoco, sóc una cosa que pensa (i que existeix). És important adonar-se que Descartes no està dient que existeixo com a cosa material, sinó de moment com a cosa merament pensant, com a substància pensant.
En realitat, aquesta veritat, «penso, per tant existeixo», és la primera veritat a la qual arriba Descartes amb l'aplicació del seu mètode. I és a partir d'aquesta veritat que en derivarà les altres.